dimarts, 9 d’abril de 2013

I si ploro, a on vaig?

Llàgrimes contingudes
que avui em robeu la respiració,
feu dels meus ulls un riu
que em condueixi cap a l'alliberació.

Per endinsar-me en un mar ple de colors,
i nedar, jugar, explorar,
sense angoixes, sense pesos, sense pors.

Llàgrimes contingudes
que avui em robeu la respiració,
deixeu-vos anar,
deixeu-me nedar!

De google: Elena Kalis

30 comentaris:

  1. Quan plorem sovint no és per fets gaire agradables (a no ser que sigui un plor d'alegria!), però d'altra banda després de plorar un se sent més alliberat... A mi m'agrada plorar. Sí... m'agrada plorar i convertir la meva tristesa en llàgrimes, unes llàgrimes que m'alliberen i al final em fan sentir un xic millor.
    Així que plora Rachel!!! Que després de la tormenta sempre arriba la calma!! I reb una forta abraçada de part meva que també ajuda a plorar millor. :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em costa però reconec que quan em deixo anar i ho faig sense importa-me si toca o no toca, si em veuran o no... és una alliberació. És arribar al mar, i m'agradaria quedar-m'hi en aquest mar, ja alliberada de tot plegat però...estem en constant moviment. A voltes flotem lliures, a voltes ens sentim ofegats.

      Una abraçada (no crec que la teva em fes plorar, més aviat el contrari, no?)

      Elimina
  2. Al que diu l'Alba només hi puc afegir que és molt bo pels ulls ☺☻

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord...treure mitjançant el plor les emocions, crec que és de les millors maneres que té l'ésser humà d'alliberar emocions, tant d'alegries, com de tristors, ràbies, etc...

    Així que, com diu l'Alba...plora i, tant de bo jo pogués fer-ho sense reprimir.

    Petons (sense plorar)

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, per una estranya raó, et sents més bé després de plorar... (això no vol dir que em passi el dia plorant, eh!) però de tant en tant...és com fer neteja! (una neteja que mai s'acaba, però)


      Petons mil que regalimen per les teves galtes! (sense plorar)

      Elimina
  4. A mi no m'agrada plorar. Darrerament torno a fer-ho molt sovint però no, no m'hi acostumaré mai. A més, allò dels ulls inflats i vermells no m'acaba d'afavorir massa, si és que hi ha res que m'afavoreixi, a mi… però en fi, això ja és una altra història.
    És cert que té alguna cosa de terapèutic però ho sento, no m'hi sento bé.
    Només hi ha un cas on les llàgrimes són benvingues… quan ploro de riure!

    Així que… tant de bo no tinguis mai motius per plorar… a no ser que sigui de riure.

    Un petó, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! segur que estàs guapíssim amb una llàgrima fent-te la guitza per la galta... ;)
      A mi no m'apassiona plorar, però hi ha moments en què fer-ho t'allibera. Últimament també ploro bastant, un cop a la setmana de mitja hahaha! i realment, després dorms millor... Lo seu seria plorar-ho tot un dia, renovar-te i llestos, però som persones, i pots estar bé uns dies, unes setmanes, i un dia, de cop, tornar a tenir ganes de plorar, i si intentes contenir les llàgrimes, t'ofegues.
      Ara bé, plorar de riure molt millor. Sens dubte!

      Petooons!

      Elimina
  5. "feu dels meus ulls un riu / que em condueixi cap a l'alliberació". És necessari exterioritzar el patiment per alliberar-se, plorar per allunyar-te de la sofrença interior. Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si te'l guardes a dins creix i punxa. D'altra banda, però, si l'exterioritzes pots fer sentir malament algú del teu voltant...i escampar males vibracions no és el millor que pots compartir.

      Merci per comentar. Una abraçada!

      Elimina
  6. Veig que saps molt bé que has de fer amb aquestes llàgrimes contingudes, el problema, és que no saps com fer-ho...
    Hi ha persones de llàgrima fàcil i d' altres que els costa un món deixar-les fluir.
    A mi m'és difícil plorar per coses que penso que seria "socialment correcte" fer-ho i de vegades veient una peli ben absurda, amb ve la plorera...
    I és veritat que plorar allibera, cal buscar el ressort que ho faci possible i no deixar de fer-ho pel què diran.
    Petonets alegres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa igual, per això, quan sneto que necessito buidar però vull dissimula, busco una pel·li que em faci plorar ;)

      Petooons, sempre alegres!

      Elimina
  7. Doncs jo Rachel, sóc una plorona, i a mesura que em faig gran, encara m'hi torno més. I què? No em fa pas vergonya. Si estic trista, ploro. Si estic molt contenta, també. A vegades quan estic molt enfadada també se m'escapa alguna llàgrima. Quan ens discutim amb les nenes, i després fem les paus, també ploro, perquè em fa feliç.
    Què n'hem de fer de totes les llàgrimes que tenim? Doncs deixar-les lliures!

    I nois, vosaltres també podeu plorar eh? Que ara ja no es porta allò de "los chicos no lloran"

    Un secret (a les dones ens agraden els homes que sabem plorar)

    Rachel, segur que quan plores estàs igual de guapa! Petonet!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ploro de ràbia, no es pot controlar...
      i sí, si guardem les llàgrimes de què ens serveix?Per afogar-nos? Millor deicar que rahgin, que acariciin la nostra pell, que es moguin....

      Hahahah! La rachel, de guapa, no sé...ni plorant ni sense! ;) però gràcies per fer-me riure!

      Petonassus!

      Elimina
  8. Aquí una ploradora més!!
    També va per temps, de vegades sembla que no pugui parar i d'altres sembla que no en sé...però quan ploro (quan ja he acabat de plorar) em sento molt relaxada. I ara que dic això, hauria de plorar cada dia?? :)

    Sigues feliç nina!!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser cada dia no, pero sí quan el cos t'ho demani, no?

      Bessets!!!

      Elimina
  9. Plorar desfoga, et treu aquell nus que portes dins i que no et fa cap bé. Quan es parla de plorar sempre em vé al cap una amiga que em deia: sort en tens de plorar, jo no puc.
    Alliberat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, desfoga, però és una merda tenir aquesta necessitat...

      Elimina
  10. Jo també ploro... quan em fa falta... quan no puc més... i, per més que vulgui, si tinc llàgrimes que volen sortir no puc reprimir-les... hi ha vegades que me les aguanto (faig el cor fort) i després em cauen galtes avall anant pel carrer o... en moments no gaire adients... però sí, després de plorar em sento tan bé!
    És com si tot canviés de color de sobte i ja no es veu tot tan negre, ni fosc, ni trist,... i llavors penso que en faig un gra massa... i també em passa més amb l'edat i segons el moment del cicle en el què estic... aquí hi ha una explicació científica... per a qui ho vulgui consultar...
    http://centpeus.blogspot.com/2009/11/perque-ha-plorat.html
    Au guapa, petonets i bona plorera!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahah! Merci per l'explicació científica, li faré una ullada.
      No sé si canvia de color o no,però et sents més lleuger/a, això segur!

      Petooons!

      Elimina
  11. Tenim sort les dones de poder plorar, a vegades amb facilitat, altres no tant, però plorar al cap i a la fi. Els homes cal que es facin els forts i es retenen, amb perjudici de la seva salut mental.
    No és agradable plorar si no és d'alegria. Però hi ha més dies de plor trist que no pas content. Benvingudes siguin la sensibilitat i l'empatia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si m'arriscaria a fer una distinció entre homes i dones. Volds dir que avui en dia encara apliquen allò de "los hombres no lloran"? Potser. La nostra realitat és plena d'estúpids pejudicis, de normes no escrites i una d'elles és plorar. No queda bé, però és tan alliberado, no???

      Elimina
  12. Sense arribar a llàgrima fàcil, val la pena quedar-se descansat de quan en quan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! descansat i en pau, i no és fàcil...

      Elimina
  13. Unes de les sensacions de més plenitud, és aquell somriure que enllaça tot just finalitzat el plor.

    No creieu que és un plaer contradictori...

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida en sí està plena de contradiccions.
      Jo mateixa, lluita contantment amb mi mateixa, les diverses rachels no es posen d'acord...contradiccions!

      Benvingut al blog.
      Merci pe dirr-hi la teva.

      salut!

      Elimina
    2. Bon dia, i gràcies per unir-te al meu. M'ha sobtat aquest matí veure aquest prisma tan blau, com oceànic...

      Elimina
    3. De res. M'ha semblat que casa teva era acollidora! ;)

      El meu prisma és més aviat verd, tot i que segons com, canvia de color. Contradiccions?

      Elimina
    4. Hola. Doncs, més enllà d'aquest matis i demés coloraines... Benvinguda a casa meva...

      Elimina