dijous, 4 d’abril de 2013

La crida salvatge

274è joc literari de Jesús M. Tibau

Va, deixa estar el mòbil! Que no te n'adones que tanta virtualitat desvirtua la teva realitat? 

Mira'm, sóc aquí, al teu costat i sóc real. Toca'm i ho veuràs. Sentiràs una calidesa que les tecles del teu smartphone  no et poden donar. Ja ho veus, serà molt intel·ligent, molt modern, tindrà mil i una aplicacions però en el fons, saps que et fa sentir més sola que mai. Si no em veiessis com un gos...o millor encara, si poguessis deixar aquest cos... Jugar, córrer com una boja pels camps, no pensar, saltar, gaudir del present, de cada instant, moure la cua per una carícia; dormir, menjar, lladrar (tu saps lo bé que va?). A més, no hauries de preocupar-te per vestits blancs ni hòsties, el teu propi pèl ja et vestiria i seria únic, fet a mida, perfecte per tu, i el millor de tot: després de follar no fugiria corrent com el gamarús d'ahir a la nit, no, a mi em tindries vint minuts més dins teu... Fliparies!!!

Va, deixa't estar de mòbil i de somnis estúpids. Abandona aquest circ que és la vida humana i viu una vida de veritat, salvatge i autèntica. Converteix-te en gossa i lladra amb mi...


20 comentaris:

  1. haha, molt animal, ell!! Els animals viuen la vida més a flor de pell però a mi no m'agradaria convertir-me en gossa perquè em faltarien les paraules. Sense paraules em sembla que no podria ser mai feliç. Per això m'agrada escriure i els blocs, encara que en el món virtual es perdi aquesta calidesa que dóna el contacte directe amb les persones.
    Una abraçada virtual per a tu i per al gos (m'ha deixat de pedra això de "després de follar em tindries vint minuts més dins teu"!!)

    ResponSuprimeix
  2. hahaha!és que precisament ahir, amb unes amigues, parlàvem dels gossos, que s'enganxen i no es poden separar fins al cap d'una estona, i en fèiem broma... i primer he escrit "després de fer l'amor" però vinguent d'un gos no quedava gaire real, no?
    Però com que són uns gossos que me'ls invento jo, podem fer que parlin, que escriguin i que tinguin blog. Així ja no tens excusa per entrar al món animal! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És clar, que burra, si el gos és màgic, escriu i parla :))

      Suprimeix
    2. Claaaar! ;)
      Vols que faci res més???

      Suprimeix
  3. Molt però molt savi aquest ca, té la clau de la vida!! :)

    M'han encantat, també he quedat bocabadada,
    però està clar...els animals follen. ;)

    Aferradetes!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. aquest ca diu les coses com són. Els humans, en canvi, hi donem massa voltes...

      Abraçadota!!!

      Suprimeix
  4. Collons!!!
    I que dic jo ara?
    Diguem-ne que en el meu moment tan creatiu que tinc i, imaginatiu, he passat de gos i de tot i m'he posat en situació, jajajajaja

    Petons evolutius, creixents i sincronitzats

    Josep

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hahahaha! doncs aprofita la creativitat i la imaginació i continua la història, no?

      Petons sincronitzats i animals ;)

      Suprimeix
  5. Bup, bup!!!! :-))) M'ha agradat molt Rachel!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bup, bup!!! Me n'alegro! - i moc la cua semse parar( q diuen q és com somriure)-

      Suprimeix
  6. :) M'ha fet molta gràcia aquest discurs de gos, que trobo que té prou raó, eh? ha d'anar de conya tot això que explica.

    I jo no sabia que els gossos estaven tanta estona després de follar... potser s'ho inventa el teu gosset :) però crec que si que fliparíem!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, es veu que se'ls hi engrandeix o no sé què passa, però no la poden treure fins al cap d'una estona, i ahí, amb unes amigigues feiem conya, dient que potser així era millor...hahaha
      i en veure la imatge aquesta doncs...mira', el gos que porto a dins ha parlat!
      Sí, flipariem segur!!! :)

      Suprimeix
  7. Aquest gos se les sap totes. A més d'una manera planera li proposa una vida gens "gossa"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. però ho fa pensant sempre en la felicitat i el gaudir d'ella. És que els humans no la saben tractar gaire...

      Suprimeix
  8. Gràcies per participar: que s'animi més gent!

    ResponSuprimeix
  9. Un gos espavilat...A mi això de convertir-me en gossa no, però jugar amb aquest animal , millor que amb les maquinetes...
    Bona tarda de diumenge.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hehehe! Doncs jo amb gossa no ho sé, però amb gata... M'encantaria!Enfilar-me pels teulats i mirar la lluna mentre festejo amb un gatet ;)
      Jugar amb els gossos, però, també m'agrada.
      Bona setmana! Petonets!

      Suprimeix
  10. La felicitat del gos és circular: no es trenca, necessita seguretat. No així la persona, que trenca el cercle amb el desig d'aventura.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo diria que és el mateix desig, d'aventura o no, que trenca el cercle.

      Suprimeix