dilluns, 3 de novembre de 2014

I se'n va anar a dormir amb un somriure d'orella a orella

Solia imaginar
però somrigué
-ja no li feia falta-
podia recordar-ho. 

6 comentaris:

  1. És la millor manera d'adormir-se...I si la causa és recordar una vivència agradable, doncs fantàstic!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, lo seu és recordar amb un somriure, perquè a vegades pot passar que el record ens posi tristos...però no ha de ser així. Jo sempre dic (i m'ho repeteixo a mi mateixa) que si podem recordar quelcom és perquè ho hem viscut :)

      Doncs això, que ara ja puc recordar segons què hehehe!

      Petons!

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. De perdó res. La veritat és que lliga molt amb les meves paraules, ara bé, espero practicar molt, molt més encara, per poder dir que he arribat a la maduresa...i no només recordant ;)

      Suprimeix
  3. Ha tornat la gestora del blog, albrícies!
    "The days": pica aquí, microbi: http://www.lyricsmode.com/lyrics/a/avicii/the_days.html
    Ptó

    ResponSuprimeix