Davant l'ordinador .
Mirant a cap lloc en concret .
Resseguint-se l'anella del nas amb el dit .
Escoltant música .
Pensant "Què faig?" "Per on començo?"
"Vaig?" "Baixo?" "Em quedo?"
"Si baixo . . . Coca-cola o cervesa?"
"Si cervesa . . . Quinto o mitjana?"
Ara cargolant el cabell
Mirant l'hora
La música segueix sonant
I ella pensant
pensant pensaments que no la porten enlloc
perquè segueix allà
sense moure's
No sap què fer
Plantejant-se diverses opcions
"Llegeixo?" "Truco?" "Inflo les rodes?"
"Endreço papers?" "miro aquelles quinieles pendents?"
Res.
Ni va ni ve.
Ni puja ni baixa.
Una d'Antonia Font
i el dit que segueix resseguint , ara la seva barbeta
i els minuts que van passant
però ella segueix allà ,
immòbil ,
sense saber per on començar.
I així se li passa el matí
Bloquejada
sense comentaris!
ResponEliminajejeje! com ho haig de fer , min???
ResponElimina(uooo! és la primera vegada que em comentes, gràcies :)
ah!, oh!, que era autobiogràfic, el text? bé, doncs... potser despitjant la tecla lock?, he he! ni idea, raquel, però segur que explicar és mig desbloquejar, no?
ResponEliminapotser.............
ResponEliminapotser et buides una mica, com un núvol quan plou, però potser sense saber-ho regues algú a qui li feia + falta encara q a tu... potser
ResponEliminano coments! ;)
ResponElimina