dimecres, 3 d’agost de 2011

Adeu, Somnis . . . Bon dia Realitat!


Obria els ulls. A poc a poc, no fos cas que el somni s’escapés abans d’hora. Volia retenir-lo una mica més, observar-lo minuciosament, estudiar-lo, acariciar-lo, exprimir-lo amb delicadesa per poder provar tot el suc, gaudir-ne fins al final, fins que els seus petits peus toquessin a terra. Sabia que quan més desperta estigués, més s’allunyaria d’aquella agradable sensació que l’havia acompanyat durant el seu son. Es tractava, però, d’una separació inevitable. 

Que els somnis es queden al llit,  que quan els ulls s’acaben d’obrir es veu de tot, es veu massa, es veu tant que enlluerna. S’enlluerna tot menys el que més voldries veure. Que quan et despertes, t’aixeques i et vesteixes no només ho fas de roba. Que et vesteixes també de pensaments, invisibles, indestructibles, incansables que t’esperen al costat del llit i se t’enganxen tan bon punt deixes el món dels somnis.

Adeu somnis!
Bon dia realitat!


Una amiga sueca, molt encertadament, em va presentar aquest grup. Bona música per acompanyar aquest moment de transició del món oníric al món real . . .

4 comentaris:

  1. vull pensar, potser equivocadament, que el que vivim al món oníric és part de la nostra realitat si ho recordem...

    m'ha agradat a aquestes hores escoltar la percussió del vídeo; m'ha fet pensar en fellini 8 i !/2...

    però més alegre! :)

    els somnis ens fan moure...

    petonets, bonica.

    ResponElimina
  2. poder la línia q separa el món dels somnis del real no és tant gruixuda, poder la hi posem nosaltres...
    ...o no.

    petons!

    ResponElimina
  3. m'estic enamorant dels teus textos... són com jo! :)
    un petó!

    ResponElimina
  4. :OOOOOOOO acabe de vore que m'has destacat a la llista de blogs! moltes gràcies de debó!

    ResponElimina