dissabte, 6 d’agost de 2011

La noia encantada

No era ella. Es va deixar encisar per una mena de màgia blanca, dolça. La va encantar durant uns mesos . Era agradable, i tot i que la desconeixia i no sabia ben bé com utilitzar-la, va deixar que fluís dins seu. Mica en mica, i sense que ella, innocent, se n'adonés, l'encanteri anava creixent. Tenia por, però a la vegada, sentia una energia molt potent que no volia deixar escapar. No era ella, però sentia que si es deixava endur per aquelles sensacions, era capaç de menjar-se el món, de volar però . . .

res és immutable, ni tan sols la màgia blanca, i és que  el bruixot, l'encarregat de l'esmentat encanteri,  es va veure involucrat en una mena de lluita entre les forces del bé i del mal i, inesperadament, va canviar de bàndol.  La màgia blanca, abans d'arribar al seu punt més àlgid, esdevingué màgia negra,  i és que les coses bones no duren per sempre, i a vegades acaben, fins i tot, abans de començar. Sí, estrany, si no ha començat com pot acabar? Bruixeria, sí, de la negra negra.

No era ella. Ara vivia sota els efectes d'un encanteri de màgia negra, que la controlava des de feia setmanes. No era agradable, però no podia deslliurar-se'n. Sentiments, desitjos, necessitats que no sabia com resoldre. Influenciada per la màgia negra, intentava desencantar-se però no podia, no hi estava acostumada i . . . passaven els dies. De vegades trobava algun antídot que bloquejava l'encanteri, però només ho feia temporalment. Quan passaven els seus efectes les sensacions de buidor, soledat . . . tornaven. Poder, abans de ser encantada ja les tenia, però no les sentia amb tanta intensitat, i és que la màgia, tan la blanca com la negra, tenen la capacitat d'augmentar la intensitat de les sensacions. Si et deixes encantar, com la nostra protagonista, t'arrisques a viure intensament sensacions molt agradables, però també, a sentir més intensament el dolor, la pèrdua.

Misty circus 2
Victoria Frances
Aquella noia, encantada, desorientada, no era ella, o sí?
Potser no estava tan lluny com ella creia de la màgia; potser, va ser ella mateixa qui va propiciar que la màgia entrés a la seva vida; potser ho necessitava, potser ja la portava a dins i només feia falta que algun bruixot estigués disposat a compartir-la. Potser, en el fons, li agradava jugar amb la màgia. Potser, més en el fons, era una petita bruixa encantada de viure en aquest món ple de màgia, encara que no sempre anés al seu favor. Potser era només una aprenenta però volia practicar. Segur que amb el temps n'aprendria, de fer  pocions, i embruixaments, i encanteris, i sí,  acabaria utilitzant la màgia com ara ho havien fet amb ella.





4 comentaris:

  1. Potser sí, necessita compartir la seua màgia amb un bruixot.

    Et jure que de vegades pareix que escrigues com em sent jo. Un petó!

    ResponElimina
  2. La màgia dels blogs? ;)
    Encantada que t'agradi llegir-me!

    Petó!

    ResponElimina
  3. tots som bruixes i bruixots de vegades...

    en algun moment, tb vas fer-me màgia.

    petonàs i braçadota!

    ResponElimina
  4. ah si? espero que fos blanca...

    una abraçada!

    ResponElimina