diumenge, 15 de gener de 2012

Espelma màgica

M'he estirat. A deshora. Eren les 18 h. Potser no tocava, però tenia fred i necessitava amagar-me sota el nòrdic. Per donar una mica de llum a la foscor que m'envoltava he encès l'espelma màgica.
No sé com, canvia de colors.
Ara blau, ara verd, ara taronja...
tot un petit espectacle de màgia
i el més important...acompanya!

però...

avui he enganxat un reportatge al 33 que deia que:
els occidentals busquen veure,
els orientals busquen ser.

Així és que, rumiant sota el nòrdic m'he dit...

l'espelma màgica és molt maca de veure
però a mi m'agradaria més ... ser-la,
                                               sentir-la,
                                               viure-la.
                                               Il.luminar/-me
                                               Donar/-me calor
                                               Canviar de colors com per art de màgia
                                               Acompanyar/-me
                                              Compartir petits espectacles de màgia i...

                                                                                                 no tenir fred!
                                                                                                 no haver d'amagar-me!
                                                                            no haver d'encendre altres espelmes!

perquè la meva pròpia,
la que sóc jo,
ja m'escalfa.

7 comentaris:

  1. Tens tota la raó. Som nosaltres mateixos qui hem de tirar cap endavant passe el que passe. Som qui guiem les nostres pròpies vides.

    ResponElimina
  2. Hola princesa galàctica,
    Son els moments de vulnerabilitat que ens fan ser humans, que ens acosten al nostre interior, que fan que el cor s'obri i des d'allà poder sentir genuinement. Ser ja som, només hem d'anar treient les capes de ceva amb les que ens hem anat ocultat, sense condicionants. Pots ser sempre que vulguis una espelma, la lluna, un estel... pero Raquel només ho pots ser tu, sentir, riure, plorar, tenir fred, calor...bufff estic espessa tinc migranya
    Petonicos guapa

    ResponElimina
  3. Molt filosòfic això de buscar ser i m'agrada...
    De tant en tant, si tenim una estoneta per pensar, arribem a conclusions que ens fan de guia...
    Entenc que sent tu l'espelma, voldries compartir totes aquestes vivències i aleshores tindries l'escalf de l'espelma *tu* i et donarien caliu les altres que també són *algú*...
    Petons amb caliu,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu per les teves paraules.
    Sàvia reflexió, voler ser la pròpia llum, aleshores podríem regalar aquesta màgia...
    Ser i donar-nos!.

    Petonets,

    ResponElimina
  5. guau! preciós text, emotiu, intel·ligent, sensible, tendre,contingut, serè i molt ben escrit :)

    et felicito, transmet molta força, una abraçada, no deixis d'escriure, els blogs són la nostra finestra al món.

    ResponElimina
  6. Guaaau! moltes gràcies, Núria, pel comentari. M'encanta que t'hagi agradat!

    A la fi, Audrey, tots som llum, xò no sempre la sabem detectar...crec q el millor éssaber trobar la nostra pròpia llum estimar-la x compartir el millor de nosaltres, no??? xò no sempre sabem veure i escalfar-nos amb la pròpia llum...

    Sí, M.Roser, entens bé, tot i que, malgrat hauria de ser-ho, no és fàcil d'aconseguir-ho!

    Anna! m'encanta això de princesa galàctica! ;) en certa manera, anar desaprenent, no???

    Ja ho intento, ja...S.N hehehe!

    Sí, Maria, podem guiar`en certa manera, però sabent q no controlem el mar ni el vent...xò si ens escalfem a nosaltres mateixos, tot serà + fàcil. Per cert, vaig fer tard x votar amb allò dels micro-relats... sorry :(

    En fi, gràcies a totes per comentar, de veritat. sou espelmetes que il·lumineu i doneu caliu blog! petooons!!!

    ResponElimina