dilluns, 9 de gener del 2012

Monòleg d'avui que ja és ahir

8 de gener. Avui havia de ser un dia especial. Ho havia de ser perquè sí, perquè faig anys, però jo no ho sentia així. Ho havia de ser, d'especial, però no ho ha estat, almenys perquè sí. Hi penses abans però quan arriba... és un dia com qualsevol altre. Sí, fas anys, i què? El dia arriba i passa com si res a no sé que les persones que t'envolten t'ajudin a sentir que sí que és un dia especial, perquè finalment, ho he de confessar, em sembla que ho ha estat d'especial, i és que el que fa que un dia sigui especial no és el dia en sí, no és un número i un mes concret, són les persones amb qui comparteixes camí. Això sí que és especial. Avui, les que han volgut ser-hi hi han estat, d'una manera o altra, amb paraules o petits gestos, amb invitacions a concerts on cantautors poc coneguts com en Marwan et dediquen cançó, disc i somriure i et fan sentir especial, i et fan sentir que potser sí, potser avui és un dia un xic diferent, però repeteixo, no pel dia, si no per les mostres d'afecte que puguis rebre dels altres i sí, ho reconec, potser he trobat a faltar alguna persona en concret que hagués fet d'aquest dia un dia encara més especial però això, això ja no depèn de mi. Els que han volgut aparèixer així ho han fet i així ha estat bé.  I sí, avui faig anys, però em pregunto: val la pena comptar els anys o el que realment val la pena és tenir en compte com et sents?

Aquesta és una de les cançons que he pogut escoltar aquesta tarda. Em fa sentir bé. Espero que us agradi.


8 comentaris:

  1. El més important passe el que passe és com estàs tu, com et sents i el que vols. La resta no importa.
    No sabia que hagués sigut el teu aniversari :O Felicitats retrasades Rachel, sent arribar tard. Espere poder arribar puntual l'any que ve!
    Un bes ben fort!

    ResponElimina
  2. El que faci que un dia sigui especial son les persones que formen part d'aquell instant i comparteixen amb nosaltres les celebracions. Si ho mirem de manera astrològica es també un gran esdeveniment el nostre cumple el dia que naixem, tots els planetes estan disposats d'una manera concreta i el sol en el nostre signe, ells es fan ser com son, ens donen l'energia de cada un d'ells i es situen en el zodiac de manera tant magistral que faran que cada vegada que s'activin en una o altre casa es proposin experiències que ens fan creixer i desenvolupar-nos com a criatures espirituals vivint una esperiència humana.
    Petons

    ResponElimina
  3. Felicitats maca :)
    I el q fa especial el dia és que tothom s'enrecorda de tu AQUEST DIA i no un altre. I més especial és si tu mateix/a convides a dinar o a sopar o a una festeta..
    Qui dies passa anys empeny. Moltes felicitats de nou i endavaaaaaaaaaaant! (sempre)

    ResponElimina
  4. Hehehe! Maria, no tenies pk saber-ho...moltes gràcies, guapa!

    Anna, sí, de manera astrològica no m'ho havia mirat mai, xò suposo q tens raó. encara em queda molt per aprendre sobre aquest tema, q no dubto pas q és ben cert, i em sembla molt interessant! Petons!

    Gràcies, S.N!

    ResponElimina
  5. Per començar , felicitats Rachel...
    Tens raó, el que fa que un dia sigui important, és que t'acompanyin la gent que estimes i que t'estimen...
    Penso que contar els anys és important, però també ho és molt, com els vius...
    I això que et dediquin cançons deu fer molta il·lusió.
    I mentrestant, anem arrencant fulls del calendari!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. El dia de l'aniversari sempre l'he trobat especial, però se'ns dubte les persones que t'estimes, la seva presència, el fan gran de debó!.
    Celebro que finalment hagi estat un dia bonic per a tu.
    No coneixia aquest cantautor, sóna ben optimista!.

    Petonets,

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats Rachel! Ara, llegin-te, crec que et dedico el meu bloc d'avui. Perquè penso que cada dia és especial si així ho volem, i que consti que no només són paraules.
    Et desitjo un bonic 2012, potser aquest sigui l'any de trobar un camí, no importa quin sigui, podem canviar tantes vegades com vulguem, però sempre, sempre, seguir caminant i quan trobem un lloc plàcid que ens faci patxoca, ens hi podem quedar més temps, just fins al moment que el cuquet del canvi ens empeny!
    Una abraçada apretadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, noies, per les vostres felicitacions!

    M.Roser, doncs sí, mai m'havien dedicat una cançó, així, en públic, i a part de vergonya, també fa certa il.lusió!

    Audrey, el cantautor em va agradar, però d'optimistes...diria que en va tocar dues només! hehehe ara, ell és molt maco!

    Judith, moltes gràcies x dedicar-me el teu post! tot un honor! tb et desitjo el millor pel 2012...i les teves paraules...ben certes! nar caminant, nar canviant quan faci falta i nar buscant llics q ens facin patxoca! ;)

    ResponElimina