diumenge, 19 de febrer de 2012

Desaprofitant oportunitats

Els dia abans m'hi atreveixo.

Quan arriba el moment ho deixo passar.
No ho veig clar i m'escagarrino
però la vida és de tot menys clara.

Al dia següent em sento fatal
i és que ensopego sempre amb la mateixa pedra:
la por.

7 comentaris:

  1. No en tingues de por. Deixa-la enrere coste el que coste. Ha de poder una simple paraula de tres lletres amb tu? Rachel bonica tu pots amb tot el que es presente i no has de deixar passar oportunitats per simples pors tontes, perquè si ho fas tard o prompre acabaràs per arrepentir-te. Recorda que has de ser tu i no deixar-ho perdre.
    Força!

    Molts petons! :D

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, guapa! és una tonteria...xò no m'hi atreveixo. i m'emprenya! i és q x algunes coses, sóc com una iaia, poc atrevida. intento desaprendre'n però...en fi, si al final la cosa acaba bé ja t'ho faré saber! petooons!

    ResponElimina
  3. La por, una paraula que sovint ens fa anar de corcoll i de fet, la por no existeix, diem sempre a la mainada...
    Però és el que sovint ens impedeix fer aquell pas endavant, que ens obriria la porta a fer-ne d'altres.
    En realitat és la inquietud que sentim quan volem fer una cosa i no sabem com ens en sortirem(por d'allò que desconeixem)...
    Ningú ens pot obligar a enfrontar-nos a aquesta realitat, ha de sortir de nosaltres la desició...
    Però sinó ens hi atrevim, mai sabrem si ens n'hauríem sortit.
    Perdona la filípica Rachel, ja sé que no és fàcil...
    Bon vespre de diumenge.

    ResponElimina
  4. Són aquelles decisions de nit: t'adorms convençuda: demà ho faré, faré AIXÒ i de bon matí...et mires i dius...estic boja??

    ResponElimina
  5. Mai saps si tornaràs a tenir l'oportunitat, així que no desaprofitis ni una. D'algunes en treuràs més, d'altres menys. Però que no es pugui dir que no ho vas ni intentar.

    Em vé al cap una frase que diu: fes-ho ara i després ja tindràs temps d'arrepentir-te.

    Ah! I la por la deixes a un calaix, que no sempre és d'utilitat.

    ResponElimina
  6. No deus ser pas verge no? Ho dic, perquè aquesta manera de fer, és la de la meva filla petita. Vol i dol, sempre, sempre...
    Ara seria fàcil dir que tanquis els ulls i tiris endavant, però sé que no és tant senzill, que costa molt. Així que només puc dir, que et deixis portar pel teu interior, és la millor bruixola que tenim!

    ResponElimina
  7. Potser no era el moment..., no és fàcil desar la por, tot i fer-nos grans. Arribarà el moment precís i l'oportunitat i tot encaixarà...

    Ptonets!

    ResponElimina