dijous, 9 de febrer del 2012

Llunàtica

Somreia perquè miraven la mateixa lluna.
Brillant, plena, esplèndida.

Innocent...

La lluna és de tots!

Despertava...

El fil que pensava que els unia
era tan sols imaginari.

5 comentaris:

  1. La lluna es de tots i es allà a dalt pq la contemplem tots, tot i això tots la mirem de manera diferent, i aquesta manera de veure-la tant personal de veure-la, la fa nostra. Hi ha un fil invisible que ens uneix a ella a les nostres emocions, a l'encis a l'atracció que produeix i que a mi particularment em crea una mena d'añorança de la meva llar celestial, quines coses que fa la lluna plena!
    Petonicos guapa un escrit molt maco.

    ResponElimina
  2. Diuen que els enamorats, si s'han d'allunyar l'un de l'altre, miren cada dia la lluna a la mateixa hora i així el seus pensaments es troben allà, cel amunt, diuen...
    Fa dos dies hi havia lluna plena i a mi m'agrada molt mirar-la. I m'agrada tancar tots els llums i que la seva
    claror s'endinsi per tota la casa...
    Petons.

    ResponElimina
  3. M'alegro q t'hagi agradat! sí, la lluna és sempre especial...jo no sé si hi tinc iun fil o no, pèrò no puc evitar buscar-la quan es fa fosc, i sempre, a no sé q avergonyida s'amagui darrera els núvols, em sorpren. Petons!

    M.Roser, jo no tinc cap enamorat (almenys correspós jejeje) però sí pensava q tenia una connexió especial amb algú. L'altre dia, mirant la lluna vaig despertat i vaig ser conscient q encara q mirem la mateixa lluna, la connexió ja no hi és. ara, no per això, m'agrada menys observar-la... avui, per cert, cap a les 22, era d'un color ataronjat...preciosa, com no! Petons!

    i com sempre, merci per comentar!!!

    ResponElimina
  4. nena, les connexions aquestes van i venen, són com la cobertura del mòbil,no te'n pots refiar mai.

    un petó

    ResponElimina
  5. ...avegades més valdria seguir somiant...però la vida no és un somni i els somnis, somnis són...

    ResponElimina