dissabte, 10 de març de 2012

M'agradaria...

fer de la vida cada dia un regal .
Evitar els pensaments que m'entristeixen,
Vibrar amb el que m'agrada,
regalar/-me plaer en la mesura que pugui.
Buscar la màgia en les coses que ens envolten,
segur que n'hi ha!
Aprendre a detectar-la
i volar,
volar amb la quotidianitat.
Fer de la quotidianitat una sorpresa constant,
redescobrir la vida dia a dia
amb ganes i il·lusió,
però...

(jo sempre tinc peròs!)

no me'n surto.
Potser si trobo una lupa com la de la foto...

14 comentaris:

  1. Hola Rachel!
    Per veure-hi cal obrir els ulls i ser repceptiu als estimuls visuals que ens arriben de tot arreu. Obre't i sigues receptiva a tot allo que t'envolta. Cada cosa -per insignificnt que sembli- que trenca la quotidianitat, es un nou repte i un nou motiu per voler anar mes enlla de la simple imatge. Voler veure la rebotiga de cada cosa es una manera de fer-nos la vida mes interessant.
    Un peto molt fort!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creu-me q ja ho faig, paro atenció als somriures de desconeguts q se'm puguin creuar pel carrer, al gat negre que s'enfila a l'alrbre, als colors del cel, a les formes dels ´núvols, etc.etc.etc, i flipo, i sento una màgia especial, però això no treu que a vegades la meva realitat em pugui. Hi ha buits q encara no he sabut/pogut emplenar...
      Merci per les teves paraules!
      Petò!!!

      Elimina
    2. No busques peros i en cas de que apareguen no els escoltes. Com tu dius si, hi ha buits que no es poden emplenar però que més dóna? ahi estan. Busca'n d'altres que si pugues fer-ho.
      Possitivisme Rachel.
      Una abraçada!! :D

      Elimina
    3. Gràcies, Maria! s'intenta! però és que hi ha peròs molt pesats, eh! jejeje
      Un petonàs!

      Elimina
  2. Doncs a mi em fa l'efecte que te'n surts força bé... Penso que cal sommiar però sent conscients de la nostra realitat i tenir pensaments tristos forma part d'aquesta realitat, entre altres coses, esclar. El que és important, encara que difícil -crec- és saber relativitzar les coses que ens succeeixen, els sentiments que ens aclaparen. T'ho dic jo que sovint em torturo mentalment per allò que m'han dit, per allò altre que m'han fet o he fet jo o he dit... per aquella oportunitat perduda o per aquella meva reacció massa impulsiva o per no haver-se'm acudit en el moment precís la resposta ideal que ara sí que em passa pel cap... o per... ahhhh!! com puc ser així...? Control! Sort en tenim de poder escriure, oi? i comprovar que no som tan estranys com ens pensàvem...
    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. aaaaaaaarg! a mi em passa com tu! vas pensnt i repensant. T'entenc perfectament!
      Estic en ello en això de relativitzar, intento no dramatitzar, i quan tinc un mal moment, pensar q passarà, encara q és fàcil escriure-ho, pensar-ho, però quan l'estàs passant la mala estona, o els pensaments negatius t'envaeixen, és difícil ser racional. En tot cas, moltes gràcies per les teves paraukles, m'han animat!
      Estar bé comprovar q no som tan estranys... ;)
      1 ptonàs tb per tu!

      Elimina
  3. Només una petita reflexió. El plaer realment es troba en les coses petites, és una veritat com un temple!! Si no, pensa en un dia que estàs acalorada i tens molta set o estàs d'excursió i quasi no pots ni respirar amb la gola seca...un glop d'aigua no és realment la descripció del PLAER absolut??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, S.N, comparteixo la teva opinió. Per tot el que he viscut, sóc una persona q em penso ser valorar el plaer de les petites coses però...no deixo de ser humana, i de desitjar, de tant en tant, tenir una mica més. Hi ha dies i dies, i estons i estones...

      Elimina
  4. O- Et regalo aquesta petita lupa, perquè la portis a la butxaca de la brusa, sempre a punt, sempre a mà. També et regalo un =:) perquè se t'encomani!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mooltes gràcies per la lupa. Procuraré fer-ne un bon ús! i el somriure...ja el tinc dibuixat a la cara!

      Elimina
  5. Estic d'acord amb l'Exorcista...Obrir els ulls, el cor, posar la intenció..., els estímuls són fóra!. Però hi ha dies de tota mena, no t'enfadis!, això sí que els dies grisos no arrelin...

    Petons i somriures, per engrandir amb la lupa :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, d'estones grises n'hi ha, com les males herbes, creixen sols. Però com bé dius, els haurem de podar abans no arrelin! hehee! s'intenta...
      Petons i somriures engrandits. Moltes gràcies!
      Petons x tu tb! :)

      Elimina
  6. Hola Rachel, veig que S. N. se m'ha avançat...Jo sempre dic que les coses que més ens poden fer sentir bé, són les coses petites de cada dia, un ocell que vola prop teu, algú que canta una cançó, els núvols que s'esquincen i surt un raig de sol, una papallona que s'ha parat al llibre que llegeixes...Mil i una coses que et poden alegrar el dia...
    Intenta també que cada dia la vida sigui un regal pels qui t'envolten, veuràs com de retruc, també o serà per tu...
    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M.Roser! sí, els petits detalls són els q fan de la vida un lloc + agradable, però això no treu q de vegades, vulguis més. Com tothom crec...
      Un petò de bon dia!

      Elimina