diumenge, 25 de març de 2012

Un divendres normal especial

Ahir va ser un dia especial. Especial i normal, i això és el que, precisament, va fer que fos especial. Crec que tots els dies normals haurien de ser així, vull dir que no hauria de ser especial que el dia d'ahir fos especial, però malauradament, així va ser. I...què va passar? De fet, passar passar...no va passar res, però sí que em vaig sentir diferent, bé, en pau.

Per començar, la dutxa . Em vaig deixar abraçar per aquelles gotes d'aigua que no només banyaven el meu cos sinó que també m'escalfaven i em traslladaven a un altre lloc. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar en uns banys d'aquests d'aigües termals naturals,  em situava al bell mig d'una petita cascada que en caure sobre meu em feia un plàcid massatge. Estava tranquil·la i vaig acabar fent gàrgares amb l'aigua, jugant com una nena petita. Em sentia bé, perquè sí.
Quan vaig sortir al carrer un sol esplèndid m'acompanyava. No només il·luminava les fulles encara humides per la tormenta del dia anterior, m'il·luminava a mi, al meu sentir. Em va fer somriure perquè sí. I l'olor de la terra mullada...mmm! En sortir de l'hospital, més regals! Uns núvols blancs, grandiosos, esplèndids, majestuosos decoraven el fons del cel blau que lluïa la ciutat de Girona. Vaig flipar! I tornant cap a la resi sentia més el cant dels ocells que el motor dels cotxes. Potser és que els ocells ja noten la força de la primavera?

Sigui com sigui,vull remarcar que no és que m'hagi enamorat, que ja sabem tots que hi ha certs estats que distorsionen la realitat. Simplement és que, de la mateixa manera que un dia ho pots veure tot gris i negre, perquè sí, també passa que ho pots veure tot de colors perquè sí. I si ho pots fer un dia, pot ser que mica en mica desaprenguis a viure els dies normal normals i aprenguis a viure els dies normals especials. Almenys, així ho espero jo, encara que he de reconèixer que el dia d'avui...ha sigut normal, normalet, tirant a baix però bé, ja s'ha acabat, i demà? Demà ja veurem.

8 comentaris:

  1. saps què he pensat llegint-te?

    m'agradaria portar-te o que em portessis a Turquia.



    demà que és avui, mirarem el dia i la nit amb alegria continguda; per no morir de goig ni desesperar-nos de frustració.

    M'agradaria entendre com es veu el món des del blau dels teus ulls. Ha de ser molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. als banys turcs...seria una bona excursió! sempre hi podem anar tancant els ulls.

      contenir-se, no sempre és possible, ja sigui x bé o x mal! ara,trobr l'equilibri...seria el millor!

      el món des dels meus ulls, blaus-verds, segons com toca la llum, no sempre és bonic, ja ho saps bé!o millor dit, no sempre ho sé veure bonic!

      petò!

      Elimina
  2. M'agrada quan passen les coses perquè si, sense que hi hagi un motiu especial que les faci especials. Només perquè si. Trobo que llavors encara sembla que tinguin més valor perquè no ha passat res d'especial.

    Divendres al matí conduint vaig tenir un moment d'aquests, i ja vaig anar amb el somriure posat la resta del dia. Perquè si.

    Ptns... perque si!

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs...no sé què passaria divendres perquè jo tb vai nar amb el somriure tot el dia perqué sí.i sí, quan les coses van així, soles, sembla q flueixi una màgia especial i et sents bé, perquè sí!

      Petons!!! esperem passar més dies així, perquè sí!

      Elimina
  3. Ui, Rachel, em pensava que ens regalaves un embarbussament, normal, especial...Suposo que cadascú té el seu normal i el seu especial, vull dir que no és un concepte unificat mundialment, ufff!
    Si t'hi fixes, t'han fet sentir bé un munt de coses petites que, segurament les has viscut molts dies , però segons l'estat d'ànim, es veuen d'un color o d'un altre: la dutxa , l'olor de la terra mullada, el sol , el cant dels ocells...tot coses ben quotidianes.
    Podem dir que divendres vas tenir un bon dia! i demà que serà dilluns, segur que també. Quant et despertis somriu al nou dia! Pensa que "cada cop que somrius , neix una flor al jardí de l'alegria"(frase de collita pròpia)...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M.Roser!
      tens raó, les paraules "normal" i "especial" tenen un significat molt ampli. "normal" procuro no utilitzar-la, sobretot quan parlo de persones! ara, en aquest post, com q parlo del "meu" dia, puc dir q va ser un dia normal, a la meva vida.
      els meus pensaments sí que són un bon embarbussament!!!
      Molt maca la frase, i signigicativa. Què és primer, el somriure o l'alegria???
      Petons!!!

      Elimina
    2. No ho sé pas...si estàs alegra somrius, però si somrius és perquè estàs alegra...Caldria tot un tractat de filosofia per esbrinar-ho. Ufff!!!
      Tan se val, tothom a somriure...

      Elimina