dissabte, 8 de desembre del 2012

Dolça condemna?

Il·lustració de Toni Demuro
 
Es delecta amb aquells dits que toquen la lluna,
 
mentre els seus cabells arrelen i la fan presonera del desig.

18 comentaris:

  1. La lluna i el seu encís... és la culpable de gairebé totes les passions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Culpable no, inspiradora!!! (sona millor...)
      però prefereixo ser encisada per certes passions, que no sentir ni fred ni calor, no???

      Elimina
  2. No podies haver escollit millors paraules per definir aquesta foto...Qui pogués tocar la lluna amb els dits!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna no, però potser podem tocar altres coses que ens hi apropin, i potser ens agradn tant que el mateix desig esdevé una condemna.

      De moment, però, em delecto mirant-la...hehehe!

      Petons de bona nit!

      Elimina
  3. Amb el teu permís i, ja que sóc seguidor del teu món virtual des de fa temps...dir-te que, la lluna sempre és inspiració.
    Boniques paraules

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per comentr Josep, i pots dir-hi la teva sempre q en tinguis ganes!
      La lluna és la llum de la nit...

      Elimina
  4. és una il·lustració molt maca, però les teves lletres l'acaben d'arrodonir! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que em va fer sentir la imatge...o ja ho sentia abans, el q passa que la il·lustració em va inspirar les paraules...jejej!
      M'alegra q t'agradi!
      Abraçada!!!

      Elimina
  5. No se sap si la lluna ens transmet la seva tristesa o si nosaltres, en canvi, li aportem la calidesa del cor... Són distints corrents enllaçats per la imatge i la paraula i, sobretot, per la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que la lluna ens transmet una cosa o una altra segons la realitat que vivim en el moment en què decidim mirar-la...

      Elimina
  6. M'agrada molt la imatge, Rachel. Jo crec que sí que és una dolça condemna. Potser fins i tot no és ni condemna. És un estat ideal, poder tocar la lluna amb els dits i tocar de peus a terra. Seria un equilibri perfecte! Petons, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també! De fet, la tinc com a fons d'escritori, i de tant mirar-la al final em va parlar ;)
      Quan parlo de condemna parlo del desig: quan toques la lluna en vols més, i més, i més... Ara, l'equilibri seria perfecte: tocar-la i no esperar més.
      Petooons!

      Elimina
  7. Preciosa il.lustració per acompanyar un deliciós pensament que compartim.

    Bessets, nina dolça.

    ResponElimina
  8. Versos rodons, ser presonera i lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i comentaris així els acaben d'arrodonir.
      Gràcies! :)

      Elimina