M'agrada aquest joc de paraules...És veritat, els somnis, sovint només es fan realitat quan tanquem els ulls, perquè els podem imaginar i dibuixar amb fils de llum, sobre la foscor...I quan els obrim , ensopeguem en una realitat ben diferent. Però , és clar, tampoc és qüestió d'anar sempre amb els ulls tancats, que podem ensopegar, he, he...Només de tant en tant. Petonets.
De vegades per no veure-hi no cal tancar els ulls. A mi em passa, a vegades, de fet, és el que em va passar quan ho vaig escriure. Amb els ulls ben oberts els físics, vaig acariciar un desig, però potser eren uns altres ulls els que tenia tancats...fins que vaig despertar i...patapam! hahaha Em sol passar...
Diuent que els cecs veuen el que no veiem els demés. Ara bé, hi ha un altre tipus de ceguesa...cec d'amor, aleshores si que no veus res de res i, si te la fots, aquesta si que fa pupa...
i tant, paren atenció a sensacions que nosaltres passem per alt... tipus de ceguesa...moltes...cec d'amor, cec de poder, cec de desig, cec de ràbia...menys la de poder, crec que les he patit totes!
De vegades va bé distreure's, de vegades mirem dins nostre i no ens agada el que veiem, de vegades som els més crític amb nosaltres mateixos, de vegades ens castiguem i és millor obrir els ulls al món i veure les coses boniques que té.
Avui els obriré, però pensaré en tu i el petó que m'enviis quan passegi per un parc ben maco que hi ha per Girona. Tancaré els ulls i em deixaré acariciar pel sol i el teu petó! ;) i un altre per tu!!!
Massa sovint passa això, que el que desitgem només ho podem "veure" amb els ulls tancats. Una llàstima.
ResponEliminamés que una llàstima...una p... m....!
EliminaSi el pitjor cec és el que no vol veure, què (i qui) és el que hi veu clar amb els ulls tancats?
ResponEliminaDe quins ulls estem parlant?
EliminaM'agrada aquest joc de paraules...És veritat, els somnis, sovint només es fan realitat quan tanquem els ulls, perquè els podem imaginar i dibuixar amb fils de llum, sobre la foscor...I quan els obrim , ensopeguem en una realitat ben diferent.
ResponEliminaPerò , és clar, tampoc és qüestió d'anar sempre amb els ulls tancats, que podem
ensopegar, he, he...Només de tant en tant.
Petonets.
De vegades per no veure-hi no cal tancar els ulls. A mi em passa, a vegades, de fet, és el que em va passar quan ho vaig escriure. Amb els ulls ben oberts els físics, vaig acariciar un desig, però potser eren uns altres ulls els que tenia tancats...fins que vaig despertar i...patapam! hahaha Em sol passar...
EliminaPetons!
Espero que la batacada no fos molt forta. ;)
ResponEliminaI ara seriosament, quan tanques aquests ullets (no físics) escrius meravelles!!
Em passo la vida amb els ulls tancats (no els físics) i s'hi està bé...
Aferradetes!!
Ja m'hi vaig acostumant...jejeje! però les ferides no es curen de cop...
EliminaOoooh! Moltes gràcies !!! doncs seguiré tancant els ulls...a veure què veig! ;)
Petonassus!
Diuent que els cecs veuen el que no veiem els demés.
ResponEliminaAra bé, hi ha un altre tipus de ceguesa...cec d'amor, aleshores si que no veus res de res i, si te la fots, aquesta si que fa pupa...
Petons cecs
Josep
i tant, paren atenció a sensacions que nosaltres passem per alt...
Eliminatipus de ceguesa...moltes...cec d'amor, cec de poder, cec de desig, cec de ràbia...menys la de poder, crec que les he patit totes!
Petons amb els ulls ben obert (els del cor)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuan tanquem els ulls, és quan podem veure dins nostre, perquè d'enfora ens distreu...
ResponEliminaTanca els ulls, avui, sota el solet que fa, i veuràs que ara mateix, t'estic enviant un petó!
De vegades va bé distreure's, de vegades mirem dins nostre i no ens agada el que veiem, de vegades som els més crític amb nosaltres mateixos, de vegades ens castiguem i és millor obrir els ulls al món i veure les coses boniques que té.
EliminaAvui els obriré, però pensaré en tu i el petó que m'enviis quan passegi per un parc ben maco que hi ha per Girona. Tancaré els ulls i em deixaré acariciar pel sol i el teu petó! ;) i un altre per tu!!!