dimarts, 5 de juliol de 2011

Dilluns nit

Mentre amb una mà s'aguanta el cap , amb l'altra ressegueix suaument les tecles del pc. Escolta la cançó que mai li cantarà però que sembla escrita expressament per ella. Quan s'acabi la copa de vi anirà cap al llit . Aquí no hi fa res. Com tantes altres persones actualment , havia encés el pc buscant una mica de companyia . Però res , segueix sentint-se sola . I què esperava d'una caixa rectangular? Per molt que diguin que és una finestra al món no és més que una enganyifa. Quatre cables, una connexió i . . . màgia! Segons com funciona , però avui no.  Algun somriure , això sí , per algun comentari que li ha fet gràcia . Poca cosa més . No és persona , no té sentiments , és una màquina , per tant , la companyia que esporàdicament en pugui trobar és falsa . Avui , no val la pena perdre-hi més temps . Fa una altra glopada a la copa de vi i pensa que vol viure , vol viure de veritat . No darrera d'aquesta pantalla . Tot i que de vegades li ha estat molt útil , vol desprendre a fer-la servir . No pot esperar cap gest humà per part seva , al cap i a la fi , no és res més que tecnologia . La buidor que sent l'ha d'emplenar amb alguna altra cosa . Ho aconseguirà? Dubta . De moment ho intentarà amb la copa de vi i demà serà un altre dia.


2 comentaris:

  1. els estius són estranys: la gent sol canviar de ritmes i d'horaris i coincideixes amb altres que s'ajusten més al teu.

    I es passen temporades, ja ho saps... hi ha moments que trobes algú t'omple. I després desapareix o s'allunya.

    Segurament cal aprendre a no esperar quasi res. I agafar el que hi ha.

    Petons.

    ResponElimina
  2. sí, ho sé. i ja n'havia aprés de no esperar res de ningú...però em vaig despistar.
    en fi, viurem amb el què hi ha. gràcies pel comentari :)
    una abraçada!

    ResponElimina