dimarts, 26 de juliol de 2011

Espurnes

Foc en una primavera que semblava estiu.
Estiu adelantat amb un sol que em va enlluernar, massa i tot.
I un foc que em va escalfar . . .
però es va apagar.
On és ara que l'estiu ja no és estiu?
Com si mai s'hagués encés .
Ja deia jo que tanta escalfor no podia ser real.
En queden les espurnes.
Espurnes a deshora .
Espurnes que em cauen no sé ben bé d'on.
A vegades em roben somriures, a vegades pensaments tristos.
Espurnes, cada cop més confoses
A vegades em donen força, a vegades me la treuen.
I més espurnes, cada cop més lluny
Algun cop encara m'escalfen, d'altres m'arriben fredes.

Foc en una primavera amb sol d'estiu,
i estiu amb sol de primavera i pluja d'espurnes ,
espurnes glaçades.


que de tan fredes em cremen. Em punxen.
Aprendre a esquivar-les.
Que caiguin.
Que es trenquin

3 comentaris:

  1. ara k ho he pensat millor...love don't hurts, love is fantastic, hurts another thinks like a desilusió, paraules falses, silencis...

    ResponElimina