divendres, 15 de juliol de 2011

Pujo i baixo , i pujo i baixo , i ...

No ho puc evitar . Pujo i baixo . Sí , així , de cop . I és que la vida no és un llibre on vas seguint les pàgines , de la u al final , no. I si ho és , les pàgines són en blanc i a més estan desordanes. Volto sense saber . Més que un llibre . . . la vida és tot un jeroglífic . El més gran de tots , i a mi se'm donen fatal !

M'hi entretinc , això sí . Pujo i baixo , vaig i vinc , dono voltes i m'hi perdo tot sovint . Amb moltes peces , mòbils , immòbils , màgiques , apareixen i desapareixen . Intento lligar-les , jugar-hi si més no (ja que hi sóc . . . ) tot i que no sempre me'n surto. Símbols que no entenc i peces per tot arreu , sense sentit . Salten i cauen . Tornen o no. A voltes me'n sobren , a voltes me'n falten i entre voltes i més voltes acabo voltant en direcció a cap lloc en concret i tinc la sensació que començo i acabo sempre al mateix lloc . Però , i si el lloc no és el més important?

Ai! Etern jeroglífic . No en trobo la resposta , tampoc les instruccions. Hi ha estones que m'ho passo millor , n'hi d'altres que pitjor i és que no ho puc evitar : pujo i baixo . Sí , així , de cop.

6 comentaris:

  1. poc a poquet, bonica... tot s'anirà posant a lloc, ja ho veuràs.

    :*

    ResponElimina
  2. sí, pujant, baiaxant i nar fent...suposo, però ja he dormit massa!

    petons i merci per llegir-me i comentar! :)

    ResponElimina
  3. ja saps o hauries de saber que et llegeixo sempre que publiques; i que t'escolto quan tenim ocasió. També aprecio que tu m'escoltis. I et trobo a faltar...

    ResponElimina
  4. és un jeroglífic, això de la foto, raquel? si no ho haguessis dit, m'hauria quedat convençut q era el teu primer mòbil (el d'abans de l'actual)...

    ResponElimina
  5. per cert, a les fotos de l'altre post, en comptes d'un mòbil adornat amb esparadrap sembla un entrepà de pernil salat..., segons com, fa venir gana i tot!

    ResponElimina
  6. sí, tens raó. la foto del jeroglífic ja és un jeroglífic en sí mateix per esbrinar si ho és o no.
    pensaré en tu quan retiri el móbil, ja te'l guardaré per berenar doncs...

    Gatot, ja trobarem el moment de tornar'nos a escoltar mútuament, no?

    Petons blocaires!

    ResponElimina