diumenge, 28 d’agost del 2011

Desaprenent amb vampirs


Amb llàgrimes de sang plorava aquella mort.
L'havia estimat. Per això l'havia mort.
Bebia sang per emplenar la buidor que ella li deixà.
Matava per sentir-se menys humà.
No soportava aquell dolor.
Al cap i a la fi era un vampir, i els vampirs no tenen sentiments.
O si?



(Ho sé. Sóc un xic rara i m'emociono mirant sèries de vampirs, però com moltes coses en aquesta vida no tot és el que sembla. Hi ha vampirs que poden ser més humans que les pròpies persones.
Que són diferents? Sí. Que poden ser perillosos? Sí. Que són interessants? També. Que tot i estar morts viuen? També. Que si viuen senten? Evidentment, i desitgen, i s'emocionen, i pateixen...com nosaltres, els humans. En alguns aspectes funcionen diferent, però no per això els hauriem de tenir por... i és que per mi, una sèrie de vampirs no és només una sèrie de vampirs, em fa pensar amb moltes altres coses, coses que no s'allunyen tan del nostre món real. Que de vampirs i éssers especials no només n'hi ha a les pel·lícules...).

10 comentaris:

  1. viure és anar emplenant la motxilla, de records, i a vegades fa mal, i no és fàcil oblidar...és el que té tenir sentiments...

    una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  2. Maria, no sé què passa però no puc comentar al teu blog :(

    ResponElimina
  3. Per què quan més toves estem, més mirem 'parides' d'aquestes que ens afluixen l'aixeta dels plors?

    No deixis mai de tenir sentiments. A vegades couen, a vegades són meravellosos, però sempre ens recorden que seguim vius, i sobretot, que seguim endavant.

    Ptns.

    ResponElimina
  4. Les sèries de vampirs rai, Rachel Weisz, el problema són els vampirs en sèrie (aquells que, casualment, no solen tenir sentiments ni entranyes)

    ResponElimina
  5. jejej!no estava toveta, Ariadna, sí avorrida i em vaig posar un cap. d'aquests i em vaig entendrir... ´si és que hi ha certs vampirs que són la meva debilitat...

    i sí, viure sentint és viure, ecara que a vegades no ens agradi el què sentim!

    petons blocaires!

    Min! els vampirs dels què tu parles ja no m'agraden tan... Xuics!

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. I de vampirs no només n'hi ha dels que xuclen la sang, n'hi ha de molts tipus dels que et deixen sense energia, dels que viuen la teva vida per por a viure la seva, el que enveixen el teu espai i no et deixen ni respirar. I n'hi ja com els que surten a les series, que fins i tot deixem la finestra oberta a veure si hi ha sort jajaja. Què es normal i què no ho es, només el nostre judici i les nostres percepcions que califiquen una cosa d'una manera i l'altre d'una altre...

    ResponElimina
  8. tens tota la raó, Anna! de vampirs n'hi ha de tota mena...
    i tot depèn de com un ho miri...de fet, la paraula "normal" ni hauria d'existir...
    una abraçada!

    ResponElimina
  9. Lo més normal seria que no existís, la parauleta...

    ResponElimina