dilluns, 17 d’octubre de 2011

A la parra amb l'Erica Strange

M'agrada mirar sèries, sí. Per alguns pot semblar una pèrdua de temps, i potser ho és, però jo no m'ho prenc així. Normalment les utilitzo per fugir de la meva realitat, entrar a un món nou i oblidar-me de mi, de la meva vida, dels meus pensaments. A més, sempre intento treure'n un xic de suc, ja sigui en forma d'idea interessant, de paraules colpidores, de consells pràctics, d'agradables notes de música o d'imatges que m'impressionin.

Avui, l'Erica Strange, la protagonista de Being Erica (una noia que té la sort de fer teràpia tornant als punts del passat on creu que l'ha cagat) m'ha regalat aquesta frase:

"En un mundo que constantemente cambia bajo nuestros pies, la única cosa que podemos saber con certeza es cómo nos sentimos: el amor que tenemos, el miedo que escondemos, el dolor que alejamos. Si ponemos voz a esos sentimientos, la recompensa será una mente y un corazón en paz."                                                                                                               
Erica Strange

L'he rellegit vàries vegades. La compatreixo, però jo hi afegiria "si ponemos voz a esos sentimientos Y LOS ACEPTAMOS..."

Sento, tinc por i intento evitar segons què, i això em fa ràbia, ho reconec. A vegades em descobreixo lluitant contra mi mateixa per no sentir. Em detesto perquè tinc por. Em castigo. No em comprenc. Una lluita absurda, suposo.
Intento posar-hi veu (encara que sigui baixa) i sí, et transmet pau, però no del tot, perquè la clau està en l'acceptació.
Acceptar-me; amb el que sento, estimo, tinc por i evito. Acceptar-me tota jo, simplement. No és fàcil...però quan m'hi apropo puc veure com l'Acceptació va agafada de la mà amb la Pau. Segurament són bones amigues, em dic...en voldran una més???

2 comentaris:

  1. Ja sé quina Erika vols dir. A vegades l'he vista jo també aquesta sèria i m'he dit que tant de bo jo també tingués un paio que m'ajudés a entendre les coses. Seria com tenir un comodí, un manual d'instrucions, seria una mica d'ajuda quan estas perduda. I tant que el voldria... i qui no? Qui no s'ha sentit perdut algún cop?

    Per cert, he canviat l'adreça del blog. Si us plau actualitza-la:
    http://elnoulaberint.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Sí, viatjar a través del temps per poder canviar allò que creus que vas fer malament...i que et serveixi per aplicar-ho al present. Un regal! jejeje, que de moments no he tingut l'honor de rebre.

    I com és que sents la necessitat de canviar d'adreça? Jo, de moment, mai he canviat de blog... Ja l'actualitzo...

    Petooons, i com sempre, merci per comentar!

    ResponElimina