dilluns, 31 d’octubre de 2011

Quan la vida se'm clava

Hi ha dies que la vida em fa mal.
Com avui.
Se'm clava.
Com una espina, a mig fer.
Ni entra ni surt.
Suposo que és el buit,
que em forada el pit,
s'eixampla
i no deixa lloc ni a la respiració.


Hi ha dies de tot.
Ho sé.

5 comentaris:

  1. hi ha dies de tot i ens passa a tots;

    de vegades n'hi ha prou amb una paraula o amb un gest, o amb l'absència d'aquests, per sentir l'espina clavada.

    jo pensava que amb els anys la pell es tornava dura; però només es torna dura la mollera quan no es vol acceptar alguna realitat.

    bona tarda, bonica.

    ResponElimina
  2. suposo que, en part, és bo que no ens tornem durs, sinó, seriem robots...però clar, després passa el que passa...jejej

    sí, cada dia ho veig més clar, acceptar és apropar-se a la pau. no és fàcil.

    gràcies per les teves paraules.
    una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hola Raquel,
    Si noia a mi també hi ha dies que em fan mal, dies que voldria que fossin llargues nits en les que dormir,sommiar i no pensar. Estar viva porta això dies de llums de foscor, sentir, patir, gaudir..
    En fi no es cap consol pero que sàpigues que tots hi som pel troç.
    Petonicos maca!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Anna! ho sé, la vida és la vida, un pack amb tot... però hi ha dies que la balança pesa massa, cap al cantó no desitjat... petooons!

    ResponElimina
  5. Jo, aquests dies intento passar-los lo més ràpid possible i aplicar-hi alguna cosa que sé que m'agradarà: potser una hora de lectura al llit ben tapadeta, ara que ja ve de gust...

    ResponElimina