divendres, 11 de novembre de 2011

11/11/2011

Diuen que és una data especial.
Ho diuen i ho vull creure.
L'ú vol dir inici.
Inici de què?
Espero que de canvis.
De canvis bons.
Certa persona em diria que no ho esperi,
que simplement ho cregui.
Potser té raó
Creure o no creure?
Preguntar menys i sentir més,
suposo...

Regal del dia?
Aquestes paraules


D'entre diversos paperets he escollit aquest.
Màgiques paraules.
Casualitat?
Diuen que no n'hi ha.
Sincronicitat?
Potser.
Buscar menys i sentir més.
A mi.
El què sóc, el què tinc, el què puc.
Podré?

4 comentaris:

  1. Uf, a mi em costa moltíssim esperar i creure...sóc de poca fe...preferixo viure el moment.

    ResponElimina
  2. no es tracta d'esperar, es tracta de fer creient en tu mateix/a, en el teu propi poder de canvi

    ResponElimina
  3. Penso que millor sentir que creure..., amb el primer arriba el segon, esperar tot fent camí.
    Podràs!

    ResponElimina
  4. Gràcies per la teva visita i les teves paraules, Audrey! ;)

    ResponElimina