dimecres, 16 de novembre de 2011

Porta tancada, sense marc ni paret


L'autor del blog http://esquitxades.blogspot.com va escriure un breu però clar i preciós poema amb els versos porta tancada i sense marc ni paret. Avui comentava que, qui s'animés, podia fer el mateix. I jo m'he animat! Aquest n'és el resultat...


Tanco els ulls i veig
Una porta tancada.
No en tinc les claus
però sí la curiositat.
M'hi apropo i somric.
La porta és inútil.
Sense marc ni paret
no em cal obrir-la.
Ampliant la mirada,
puc creuar quan vulgui.

9 comentaris:

  1. Doncs t'ha sortit molt bé. A mes, amb molt de significat.

    ResponElimina
  2. Potser sí que és útil com la porta màgica del Doraemon ;)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per comenmtar, com sempre!
    Rafael, tot un "piropo" per mi, que em diguin Alícia ;)
    Ariadna, sí, amb significat, ara falta el més difiícil, que jo me'l cregui de veritat.
    S.N, crec que, normalment, les portes sobren...

    petoooons!

    ResponElimina
  4. bonic poema :)... tots en trobem de portes tancades: reals, virtuals, imaginàries, les que ens creem nosaltres mateixes ... el fet que puguis atravessar-la quan vulguis et dona un plus de llibertat.

    Jo també en vaig fer un, molt més pessimista, per cert :) quan vulguis t'hi passes

    www.nebuloses.blogspot.com

    Núria

    ResponElimina
  5. Ja m'hi he passat, Núria. M'ha agradat, clar i contundent. pessimista però real.

    la meva porta l'he escrit perquè vull sentir-la, però no sempre ho aconsegueixo.

    gràcies per visitar-me :)

    ResponElimina
  6. Seguint les petjades de la Núria he arribat al teu post, he llegit el poema i després he mirat el perfil...
    Per ser d'una noia jove, reflecteix una gran maduresa.
    Felicitats,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies per la teva visita, M.Roser. Suposo que la maduresa no és només qüestió d'edats.

    Petons blocaires!

    ResponElimina
  8. Només no Rachel , però en bona part sí...
    M. Roser

    ResponElimina