dilluns, 21 de novembre de 2011

Efecte Raquel

Hi ha dies en què no en sé. Són dies concrets en què s'activa en mi el mecanisme equivocat.
(Warning: avui s'ha activat!)

No en sé més! De decidir, de ser-hi, de viure...no en sé, o simplement, no puc fer-ho millor. Que no em sento d'enlloc, que quan estic aquí vull ser allà, que quan estic allà vull ser aquí, que quan em quedo al mig no vull ser-hi, i on m'agradaria ser-hi crec que no m'hi volen, i dubto de tot...de tonteries, d'anar o no anar, de fer o no fer, de dir o callar, d'espera o d'oblidar. I segueixo dubtant...de mi, del meu cos, del meu fer, del meu jo. De tots els meus "jos"! Em miro al mirall que ningú vol veure i m'enfonso. Aquesta sóc jo???
Un company de fatigues parla de "l'efecte Raquel": efecte paranormal que es genera de tant en tant a la vida rutinària de la Raquel. Es caracteritza principalment per cagar dubtes, dramatitzar les coses i paralitzar el fer, el pensar i/o el sentir de la Raquel. En algunes ocasions també pot comportar petites dosis de tristesa, llàgrimes i/o de por.

Potser sí, potser tan sols és això, un efecte, (com un efecte metereològic), i el millor que puc fer és deixar que passi, esperant simplement que no faci grans destrosses. Com la pluja d'avui, que no para, que cau insistentment i la punyetera, m'ha mullat sense haver de sortir de casa.

5 comentaris:

  1. Jo també pateixo aquests tipus d'efectes. Al principi m'hi resistia amb totes les meves forces i era pitjor.

    Ara he après que millor deixar-ho passar. Perque marxa de la mateixa manera que arriba. Em tranquilitza saber que marxarà, em dona forces per estar-me quieta i deixar que se'n vagi sol.

    Havies d'haver vingut per les meves terres, aquí 4 gotes mal comptades.

    Petons.

    ResponElimina
  2. puaaaaaa ahir vaig patir aquest efecte!!
    Quan t'agradaria riure sense parar però vols plorar i no pots. L'angúnia de no poder plorar i crides i crides i ningú t'escolta.
    Quan vols oblidar però ho recordes tot perquè ho tens gravat a foc a la pell...

    ResponElimina
  3. potser l'efecten o dista tant dels efectes meteorològics. Hi ha dies, setmanes o èpoques en què tothom està girat a la seva manera...

    ResponElimina
  4. Sí, Ariadna, a mi tb em tranquilitza pensar que marxarà, però quan torna,sempre és més o menys el mateix. això vol dir que hi ha coses de mi que he d'acceptar. no és fàcil, però. i en els meus dies dolents em pesen, em pesen massa...

    rafael, segons com la pluja és bona companyia, però segons com, t'encomana la seva tristesa...

    Maria, l'has clavat! quan vols oblidar (realment volem oblidar???jo sé la meva resposta...el record és l'únic q tinc. serveix d'algu???) però ho recordes tot pk ho tens gravat...

    S.N, i tant, tothom té dies de tot!

    gràcies a totes/s per comentar. abraçades blocaires!!!

    ResponElimina