dissabte, 19 de novembre de 2011

Imagino un foc, crema però no m'escalfa

T'imagino.
M'imagino.
Ens imagino.

Llamps, trons i pluja
ens acompanyen des de fora.
De més a prop, un foc.
Que ens escalfa, que creix, que ens crema.
Ens crema massa.
Tan que...
ni tu, ni jo ni imaginació.
Només cendres.

Torno i em trobo davant de la televisió.
El meu foc imaginari ha escalfat també el partit.
València 2 - 3 R. Madrid


A mi no.
Encara tinc fred.

5 comentaris:

  1. el València mereixia guanyar.

    M'alegre que t'haja caigut bé l'Àfrica! :D

    ResponElimina
  2. Un casi final de poema inesperat...
    Però mira mentre no hi hagi llamps i trons per dins, tard o d'hora el foc escalfarà...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. com a mínim empatar... ;)

    això epero, saber fer un bon foc...gràcies per les teves paraules, m'han animat!

    petooons!

    ResponElimina
  4. Imaginar...això no ens ho pot pendre ningú :)...lo del Madrid...ja ho arreglarem ;)

    ResponElimina
  5. sí, per sort, la imaginació és nostra, privada i nigú ens la pot robar, però això no treu que a vegades senti m'agradaria viure-ho :(

    lo del madrid, tens tota la raó!no em preocupa gens :)

    ResponElimina