dimarts, 24 de juliol de 2012

El crit sord

Seguint la iniciativa del blog Ara mateix ...



Crido. Crido amb totes les meves forces però ningú em sent. Crido perquè em miro i no em veig, no em reconec. No m'agrada aquest cos. No és el meu cos. No el vull aquest cos!  Que jo no sóc aquest, sóc un altre que simplement hi viu a dins, enclaustrat. En vull sortir, alliberar-me'n, volar! Que aquest tros de carn només em pesa i em limita. Ho intento, obrir-me pas, de la manera que sigui, però no me'n surto i crido...

Ja pots cridar, ja pots punxar, ja pots lluitar que no és res més que fum. Fum que passa desapercebut per tothom menys per tu. Fum que no veus, no palpes però t'impedeix respirar i veure-hi clar. Ves cridant, que et fas mal i res en treus. El teu cos és teu, el teu millor company. Si no l'estimes tu, qui ho farà? Crida, crida ben fort que fins que no et sentis tu mateix t'hi deixaràs la pell i el dolor persistirà.

26 comentaris:

  1. Uaaaaau, quina força que hi ha en aquest text, Rachel. Aquí hi ha molt suc! Els crits sords no sé senten però un bon crit que digui prou va molt bé per a començar a canviar les coses. El crit que tu dius, amb un mateix, el crit que et torni les forces per continuar i començar a estimar-se un mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha força, però a vegades és mal utilitzada, no confiem prou amb nosaltres mateixos, no ens agradem prou, i potser, és el que més falta ens faria!
      Un petonàs fort!

      Elimina
  2. Excel·lent, Raquel...! M'ha impactat aquest crit d'indignació, de negació d'un mateix, d'impotència davant la no acceptació de la realitat acarada a la visió constructiva -que no pas resignada- amb que hauríem de saber fer front a les nostres mancances... De debò, hi tens la mà trencada a l'hora de materialitzar, de donar cos a allò tan abstracte com és el sentiment.
    Veig que aquesta imatge t'ha inspirat a primer cop d'ull.
    Felicitats!. Ultimament vas molt forta, trobo que escrius cada vegada millor, de debò!
    Petons fresquets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser se'm dona bé materialitzar-ho en paraules perquè hi penso moltes vegades, i malauradament, el que he escrit, no és res més que el que sento moltes vegades quan em miro al mirall.
      Per altra banda, sé que m'hauria d'estimar més, però no sempre fas el que saps que hauries de fer.
      Gràcies per lo d'escriure! Almenys ho intento, i m'agrada que t'arribin les meves paraules, que ujn cop penjades ja no són meves, són per tots vosaltres!
      Petooons!

      Elimina
  3. Quan he cridat de ràbia m'han sentit. Tot i sentir ploure pels que m'escoltaven...
    Molt bé, m'agrada!
    Passa per casa meva, sisplau. Sóc la cantireta. Filòloga, poetessa, mama de 2, professora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encnata que t'hagi agradat, i molt benvinguda al blog. Ja he fet una visiteta ràpida a casa teva, m'hi tornaré a passar, sens dubte.
      Petons!

      Elimina
  4. Té molta força el teu crit,
    molt bo nina!

    Uns bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sa lluna! però com he dit a dalt, té força però mal dirigida, perquè es pensa que l'han de sentir els altres...

      Petonets!

      Elimina
  5. Respostes
    1. M'agrada molt que us hagi transmés això. Suposo que és el que passa quan un text l'escrius des de dins, molt endins...
      Un regal això de que et diguin que és molt bo... Mooltes gràcies!

      Elimina
  6. Aquesta imatge t'encomana la desesperació i tens ganes de cridar ben fort per fer-li costat...
    Però no, l'hem d'intentar convèncer, si un no s'accepta i s'estima difícilment ho faran els altres...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és el primer pas per sentir-se bé i ecomanar-ho els altres, però de vegades és tan difícil!!! Bé, hi ha dies i dies, però n'hi ha que crides sense obrir la boca i ningú se n'adona...
      Petooons!

      Elimina
  7. Tens tota la raó....ningú ens oot estimar tant com nosaltres mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dels millors regals que ens podem fer...

      Elimina
  8. Molt bon escrit! Sovint ens "amaguem" darrera una pell que no és nostra... i si en realitat no ens agrada ningú més que nosaltres ho pot arribar a canviar!
    Donaré un tomet per casa teva, que m'ha agradat molt! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no pots canviar la pell, és la que t'ha tocat i enlloc d'acceptar-la i estimar-la ens fem mal, i esperem que algú de fora ens animi, ens acceptin, però els primers que hem de fer aquest pas som nosaltres mateixos, i no és fàcil...
      M'agrada que t'hagi agradat! Jo també m'he passat pel teu raconet i ja me l'he posat a la llista de blogs i saps?Jo també he estudiat educació social!
      Petooons!

      Elimina
  9. És això. En ocasions has de cridar per saber qui ets. Si no t'estimes a tu mateix, no pots esperar que els altres ho facin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els propisa fantasmes - a vegades en forma de complexes - són el nostre pitjor enemic, sens dubte.

      Elimina
  10. La sensació d'estar atrapat és angoixant... Però sempre hi ha dos coses a fer, o resignar-se, o tirar la paret a terra. Com et deus imaginar, jo sóc de les que opten per enderrocar els murs, amb les mans, amb la veu, amb els sentiments, amb les paraules...
    Si vols sortir, sortiràs, segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de les que té dies i dies, a vegades em ressigno, però suposo que en el fons tiro la paret a terra, perquè segueixo i vaig fent.
      Petooons!

      Elimina
  11. Jo encara diria més. No és que el teu cos sigui teu sinó que el teu cos ets tu. Cos, ment, ànima i esperit o com li vulguis dir, són una sola cosa...per sort o per desgràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé...sí i no. Vull dir, evidentment, el meu cos sóc jo, però de vegades, no t'hi pots sentir representat, buuuf. no sé com explicar-me. A mi la penya em veu, i per la funcionalitat del meu cos pensen una cosa, però per dins sóc molt més, pk abans tenia un altre cos i podia fer unes altres coses, aais...no estic gaire inspirada per explicar-me bé. Q sí, que el meu cos sóc jo però...sí, tot va junt tot i que...bé, que hem d'estar bé amb tot plegat! hahaha

      Elimina
  12. Como uno no se ame y se respete así mismo ¿como podremos pedir a los demás que lo hagan ? Mil gracias por obsequiarnos tan profundas y reflexivas letras querida y admirada amiga. Muchos besinos con todo mi cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ozna-ozna, tienes razón, pero a veces, quererse a uno mismo es lo más difícil. es absurdo, sí, pero es así. A diario encontramos motivos para no acabarnos de gustar, somos nuestro peor enemigo.
      Gracias a ti por leerme y decir la tuya.
      Petonets!!!

      Elimina
  13. Respostes
    1. La foto impressiona però no és pas meva. Pot voler dir moltes coses!
      Gràcies per visitar el meu blog! :)

      Elimina