diumenge, 10 d’abril de 2011

connexions

Sentí una connexió especial a l'instant.
Sense dir-se res. Sense  veure's.
Sentí una connexió especial a l'instant.


Connexions, fils transperents que uneixen, se senten però no es veuen.
Transparents, fràgils, confosos.
Connexions, fils transperents que ens envolten, ens lliguen, ens deslliguen. D'un cos a un altre, d'una consciència a una altra, del jo al tu, del jo extern al jo intern, del jo a la natura, del jo al món, a l'univers, a les estrelles, a la lluna. Del jo conscient, al jo inconscient. Del jo pensant al jo emocional.
Transparents, no es veuen però hi són. Es mouen.
Es mouen i generen moviment, vida. Mouen les estrelles, el sol, la lluna, els núvols, les onades, el vent la pluja ; les flors, els arbres, els animals, les persones, la vida, l'amor, la mort.  Connexions . . .
 Transparents, confoses, irreals, surrealistes. 
De vegades equivocades. De vegades no recíproques. De vegades mermades, de vegades irrecuperables.

Sentí una connexió especial a l'instant. Sense dir-se res. Sense veure's. Sentí com, sense voler, s'unia a una altra consciència. Era transparent, fràgil, confosa. Per això tenia por. No volia connectar, no volia lligar-se, sabia que aquests fils transparents, fràgils, tard o d'hora, s'acaben deslligant, i fan mal. Sentí una connexió a l'instant. Confosa, transparent, i si era irreal? I si s'equivocava? I si no era recíproca? Surrealista, ho sabia, però sentia una connexió. La seguiria?

2 comentaris:

  1. qui no ho prova, no sap mai si és real o fruit de la imaginació...

    bon diumenge, bonica!
    petonet.

    ResponElimina
  2. gràcies pel consell. s'intentarà...
    Bona stmana, petonicus!!!

    ResponElimina