dimarts, 12 d’abril del 2011

Volare... oh oh...¿cantare?

Demà faré el meu primer vol real. Bé, això serà si tots els siiiis que ronden pel meu cap (si tot va bé, si arribem a temps, si no m'entra una hipermega crisi . . .) es comporten com s'haurien de comportar.

Espero que sigui el primer de molts viatges. Espero que la por no m'impedeixi veure els núvols des d'una altra perspectiva (perquè imagino que des d'un avió es veuen els núvols de ben a prop). Espero, però, que els núvols no aclaparin tot el cel, que els atravessem i que els rajos del sol m'il·luminin el camí. Espero descobrir un nou món, no allí dalt, si no a dins meu. Un món on la por perd protagonisme i s'obren pas, mica en mica, altres personatges.

I per si de cas...porto trankimacines que, si més no, em faran somiar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada