Pensar i pensar, fer poc. No ser-hi del tot, mirar la tele però no veure-la, sentir música sense escoltar-la...na fent sense atenció. Riure només perquè toca, i no perquè te surt de dins...parlar sense entrar molt en la conversa... Tot això és el que m'estar passant aquests dies, tinc el cap ocupat amb les meves neures, aquest cop, és un treball de la universitat el que té l'honor de no deixar-me dormir, i la meva manera de ser...que penso i penso i em perdo.
Costa trobar el camí de tornada, no sé on estic quan penso. Lluny d'aquí, lluny d'allà, a tot arreu i enlloc...els pensaments em perden...i tot plegat, no em porten enlloc.
I vosaltres, on esteu quan penseu???
