dijous, 25 de desembre del 2008

el nadal i totes aquestes cosetes...




volia renovar, parlar del nadal i aquestes cosetes, del consumisme o dels sentiments que em desperten aquestes festes...però de moment he fracassat, no he sapigut copsar amb paraules els meus pensaments. potser un altre dia. tot i així , us desitjo bones festes.





de vegades els pensaments van més rapid que les paraules


dimarts, 9 de desembre del 2008

on estic quan penso???


Pensar i pensar, fer poc. No ser-hi del tot, mirar la tele però no veure-la, sentir música sense escoltar-la...na fent sense atenció. Riure només perquè toca, i no perquè te surt de dins...parlar sense entrar molt en la conversa... Tot això és el que m'estar passant aquests dies, tinc el cap ocupat amb les meves neures, aquest cop, és un treball de la universitat el que té l'honor de no deixar-me dormir, i la meva manera de ser...que penso i penso i em perdo.
Costa trobar el camí de tornada, no sé on estic quan penso. Lluny d'aquí, lluny d'allà, a tot arreu i enlloc...els pensaments em perden...i tot plegat, no em porten enlloc.


I vosaltres, on esteu quan penseu???

dilluns, 24 de novembre del 2008

la quiniela


la quiniela és un joc, un mal de cap, un vici, un passatemps...la quiniela és emoció, incertesa, decepció... per a uns quants desconeguts, sorpresa, alegria. Si l'encertes l'endevines, sinó, ho tornem a intentar! I així, na fent, partit rere partit, jornada rere jornada, temporada rere temporada... esperant la desitjada sort...la quiniela és tot un món, un món dins aquest univers, un món on jo decideixo participar. i tu, quin món tries???

la vida és un joc, un mal de cap, un vici, un passatemps...la vida és emoció, incertesa, decepció...per a uns quants desconeguts, sorpresa, alegria. Si l'encertes l'endevines, sinó, ho tornem a intentar! I així na fent, dia rere dia, mes rere mes, any rere any... esperant la desitjada sort...la vida com un joc, un joc com la quiniela. jo decideixo jugar-hi. i tu, què tries???

PD. Aquesta setmana no he fet ni un 10, tot i això, ho seguiré intentant...jejeje
QUE TINGUEU SORT!!!

dilluns, 17 de novembre del 2008

Decidint tema...o no


M'esperava a renovar perquè estava esperant a què apareixès la senyora inspiració, moltes vegades, cara de veure. Encara no m'ha visitat, però m'arrisco a fer el ridícul (encara que no gaire, ja que crec que aquest blog no és gaire concorregut...) i així, de pas, agafo experiència en aquest món dels blogs...


Pensava sobre què podia parlar: els canvis, l'adaptació, la ciutat de Girona, els personatges que vaig coneixent... però no ho tinc gens clar. Sóc molt indecisa. He de pensar-ho tot, i m'és difícil, molt difícil, decidir. Decidir em fa por. Per decidir has de descartar, per descartar has d'escollir. Per escollir, decidir. Massa mals de caps... Com que no tinc ganes de decidir de quin tema parlo, decideixo deixar escrites aquestes estúpides paraules, que no diuen res interessant però que m'han entretingut durant una estoneta.


Apali, espero que els que em llegiu, sigueu més decidit que jo, i si ho sou, espero consells.

diumenge, 9 de novembre del 2008

moments abans d'anar a dormir



És tard. És de nit. És hora d'anar a dormir, o l'hora de les bruixes. M'agradaria ser una bruixa. Les bruixes no tenen por. A les bruixes els agrada la nit. A mi m'espanta. La nit, per a alguns moments tranquils, per a mi, angoixes. La nit, per somiar, o per tenir malsons. Qui sap... Em prenc la pastilla. Espero el moment d'anar cap al llit distraient-me davant de l'ordinador. A dalt en teniu l'exemple. I aquest text també n'és un. Aquestes paraules sense sentit, aquest intent de despistar els mals pensaments, de fer una bona cançó per anar a dormir...però jo no en sé com l'Albert Pla, i a aquestes hores, tampoc em venen bones reflexions...per tant, callo, me'n vaig al llit, espero somiar que nado amb els dofins, espero disfrutar del silenci i la foscor de la nit. Bona nit.

divendres, 7 de novembre del 2008

som papallones???

començo a bloquejar

Tot i criticar alguna vegada els blogs, els fotologs, els facebooks...; dir que aquest tipus de coses no són per mi i pensar que jo mai entraria en aquest joc, aquí em trobo, intentant escriure alguna cosa amb una mica de sentit perquè aquesta pàgina no quedi del tot malament. I ja només em queda dir: COMENCEM!!!

(ja formo part de l'espectacle dels blogs, això és bo o dolent??? jajaj)