dissabte, 29 de gener del 2011

Arrelada


Arrelada a...
tancava els ulls per fugir de...
però només fent aquest gest, les arrels no desapareixerien.
Quan els obrís, les arrels seguirien allà, i possiblement, serien més grans.
Les alimentava sense voler.
Intentava ignorar-les, girava el cap cap a una altra banda.
Però seguia arrelada a...

I si trobés les tisores adequades? Podria tallar-les?
Podria desplantar-se i renéixer com a una nova planta?
O tornarien a créixer les mateixes arrels?

P.D. Imatge de la il·lustradora Niccoleta Ceccoli

divendres, 7 de gener del 2011

El cel clar, núvols dins el meu cap

Penso, penso i em perdo. Perdo el temps. Anar fent res, anar badant, anar pensant, anar formant una congestió de núvols dins el meu cap que no lliguen gota amb el bon dia que ha fet avui.

Pel matí sessió de sol. No em treu la congestió de núvols però sí la distreu. M'agrada el sol, m'encanta, em dóna energia però aquests dies...en necessitaria més, se'm fan pesats. Massa pesats. Masses pensaments...positius, negatius, dramàtics, de por, de riure, surrealistes, impossibles, intrigants, negres, grisos, verds, vermells, blaus i...de color de gos com fuig.

"La cuesta de enero" que en diuen, per mi, encara és més "cuesta". No és només el nadal, és el fi d'any, el meu aniversari i el de l'accident. Tot junt, tot plegat. I la realitat, que segueix..."Les dates, els calendaris, els fi d'any, els aniversaris... són invents que ha ideat l'ésser humà per a controlar la vida de les persones" em dic. Intento estar al marge d'aquestes coses, no vull que certs esdeveniments marquin el ritme de la meva vida, però caic, inevitablement, en la pèssima costum de fer revisió: de veure com any rere any no m'arriba el que jo espero, o no marxa el què jo voldria.

Hauria d'estar posant-me el dia, preparant algun treball pels propers dies que em fa certa por però...penso, penso i em perdo...

...i em trobo escoltant aquesta cançó que va versionar La carrau pel disc de la marató de tv3 fa un parell d'anys. Es tracta "Del llimoner". No n'he trobat cap vídeo, així que us la penjo perquè almenys, la pugueu escoltar:


A mi, les versions no em solen entusiasmar, però aquesta és l'excepcció que confirma la regla. Tan m'agrada el "Lemmon Tree" dels Fools garden com "El llimoner".



P.D. La imatge que he penjat l'he extret del següent link http://cuandocae-laluna.blogspot.com/2010/07/con-la-cabeza-en-las-nubes.html . Desconec si l'autora del blog és també la de la imatge...

dissabte, 1 de gener del 2011

On és la màgia de la nit de cap d'any?

El Pitu, el meu gos, dorm, tranquil, al sofà del menjador.
El meu pare fa el mateix a l'altre sofà.
L'Andreuet, el gat, dorm als peus del meu pare.
El meu germà petit fa remenar l'ordinador.
L'altre s'està a la seva habitació, imagino que remenant l'ordinador també...
i la meva mare deu està al seu llit, fent el seu primer son d'aquest 2011.
Jo em quedo amb els "Manel", que em fan companyia des d'un concert al Palau de la música que estant emetent pel 33, és el millor pla que he trobat per passar la revetlla...

En fi, l'any comença com qualsevol altre nit. On és doncs, l'anomenada màgia de la nit de cap d'any?



En no trobar-la, jo em deixo endur per una màgia que sí sé segur que existeix, la màgia de la música, que en aquests moments és la dels "Manel". Casualment, van ser protagonistes del meu primer post del 2010 i ara en són del primer del 2011.

Hàgiu trobat o no la màgia de la revetlla, us desitjo molt bon 2011 per tots als qui, una estoneta o altra, passeu per aquí!