Abans d'hora...

Somio en...
                  ... no sentir
                  ... no pensar
                  ... no reordar

                                           Somio en...
                                                             ... oblidar
                                                             ...somiar dormida
                                                             ...despertar il·lusionada

                                                                                           Somio en...
                                                                                                             ... creure de nou
                                                                                                             ... experimentar
                                                                                                             ... créixer,conéixer
                                                                                                       

Somio en...
                  ... viure
                  ... viure un somni
                  ... i dos
                  ... i tres

                                                               És que somio massa?

Somio que descobreixo un bosc màgic on sóc una fada

que vola, que salta, que balla amb els arbres.

Una fada que riu perquè les papallones li fan pessigolles.

Somio que no fa falta somiar per trobar un món així.

Regal del youtube: Yiruma

pianista amb màgiques melodies que m'acompanyen abans d'hora,

màgiques melodies abans d'anar a dormir.

I per esmorzar...un got de fum de colors!

Desperto però m'absorbeix un altre món.

Un món màgic on una cantant emplena ampolles amb fum.

Fum de música, fum d'una dolça veu.

Un fum que pinta de colors tot allò que es veu  gris.

Algú sap on podria comprar aquestes ampolles?

L'artista en qüestió es diu Siri Nilsen, i és el regal que l'Spotify m'ha fet avui el matí. No la coneixia, però casualment sortia un enllaç i m'he deixat guiar...

Efecte Raquel

Hi ha dies en què no en sé. Són dies concrets en què s'activa en mi el mecanisme equivocat.

(Warning: avui s'ha activat!)

No en sé més! De decidir, de ser-hi, de viure...no en sé, o simplement, no puc fer-ho millor. Que no em sento d'enlloc, que quan estic aquí vull ser allà, que quan estic allà vull ser aquí, que quan em quedo al mig no vull ser-hi, i on m'agradaria ser-hi crec que no m'hi volen, i dubto de tot...de tonteries, d'anar o no anar, de fer o no fer, de dir o callar, d'espera o d'oblidar. I segueixo dubtant...de mi, del meu cos, del meu fer, del meu jo. De tots els meus "jos"! Em miro al mirall que ningú vol veure i m'enfonso. Aquesta sóc jo???

Un company de fatigues parla de "l'efecte Raquel": efecte paranormal que es genera de tant en tant a la vida rutinària de la Raquel. Es caracteritza principalment per cagar dubtes, dramatitzar les coses i paralitzar el fer, el pensar i/o el sentir de la Raquel. En algunes ocasions també pot comportar petites dosis de tristesa, llàgrimes i/o de por.

Potser sí, potser tan sols és això, un efecte, (com un efecte metereològic), i el millor que puc fer és deixar que passi, esperant simplement que no faci grans destrosses. Com la pluja d'avui, que no para, que cau insistentment i la punyetera, m'ha mullat sense haver de sortir de casa.

Imagino un foc, crema però no m'escalfa

T'imagino.

M'imagino.

Ens imagino.

Llamps, trons i pluja

ens acompanyen des de fora.

De més a prop, un foc.

Que ens escalfa, que creix, que ens crema.

Ens crema massa.
Tan que...

ni tu, ni jo ni imaginació.

Només cendres.

Torno i em trobo davant de la televisió.

El meu foc imaginari ha escalfat també el partit.

València 2 - 3 R. Madrid

A mi no.
Encara tinc fred.

Porta tancada, sense marc ni paret

L'autor del blog http://esquitxades.blogspot.com va escriure un breu però clar i preciós poema amb els versos porta tancada i sense marc ni paret. Avui comentava que, qui s'animés, podia fer el mateix. I jo m'he animat! Aquest n'és el resultat...


Tanco els ulls i veig
Una porta tancada.
No en tinc les claus
però sí la curiositat.
M'hi apropo i somric.
La porta és inútil.
Sense marc ni paret
no em cal obrir-la.
Ampliant la mirada,
puc creuar quan vulgui.

Bany de pluja

El dia despertava gris i el meu cap una mica ennuvolat. No havia dormit gaire bé. Si plou no hi vaig, m'he dit. Estava decidida a amagar-me a la meva petita habitació durant tot el matí. Ho reconec, en certs moments tot em fa mandra, empetiteixo i el que m'envolta se'm fa gros. Massa...fins que, com per art de màgia, desperto i tot retorna a la seva mida natural. He mirat per la finestra i res, el gris pintava el cel però aquest no plorava. Raquel, no tens excusa, així és que he agafat tot el material i cap anglès que me n'he anat. Classe majoritàriament avorrida, semblava una còpia de l'anterior. En part ho ha estat però en acabar m'he trobat amb el regal del dia... Un gran bany de pluja! Sí, quan he sortit plovia. Portava cangur però tot i així m'he mullat. No m'ha desagradat, però. Crec que feia temps que no em mullava així i ha estat divertit, reconfortant. Que la pluja no em trenca ni em fon, simplement em mulla. Que sentir les seves gotes caient sobre el meu cangur m'ha relaxat. I les altres regalimant-me per la cara fins arrivar-me als llavis...m'ha encantat. Tenia bon gust. Estava molla, sí, però tranquil·la. Ha estat agradable compartir trajecte amb la pluja. Això sí, perquè era de "tornada a". 

Acabo el dia escrivint aquestes paraules i escoltant la música d'Enya, meravellosa banda sonora per moments com aquests. Si bé la vida no em regala tot el que voldria, i en certs moments m'arribo a sentir buida, frustrada i/o emprenyada, ara mateix, per alguna estranya raó, em sento com en pau. Amb ganes de descobrir "algu" més però en pau.

11/11/2011

Diuen que és una data especial.

Ho diuen i ho vull creure.

L'ú vol dir inici.

Inici de què?

Espero que de canvis.

De canvis bons.

Certa persona em diria que no ho esperi,

que simplement ho cregui.

Potser té raó

Creure o no creure?

Preguntar menys i sentir més,

suposo...

Regal del dia?

Aquestes paraules

D'entre diversos paperets he escollit aquest.

Màgiques paraules.

Casualitat?

Diuen que no n'hi ha.

Sincronicitat?

Potser.

Buscar menys i sentir més.

A mi.

El què sóc, el què tinc, el què puc.

Podré?

Quan el desig m'ofega...

No atenaces tus deseos de forma que no quede en ellos una gota de aliento,

calma tus ansias y vuelve a perseguir tus objetivos

y el bosque volverá a ser bosque y el mar volverá a ser mar.

                                                                            Kabaleb

Els agafaria a tots:

al desig que no em deixa desitjar res més,

a les il·lusions que em desil·lusionen,

 als  somnis  trencats que em trenquen  els  esquemes.

Els agafaria, els posaria dins una bombolla i ... bufaria.

Ben fort!

I ... els enviaria

Ben lluny!

Perquè em  deixin veure.

Perquè em  deixin viure.

Per tornar a néixer.

Per tornar a crear-ne.

De nous.

Al trot

- La fem caminar una mica més ràpid?- em va preguntar.
 I jo, innocent, vaig contestar - D'acord.- pensant que anar a un ritme un xic més animat no em faria pas mal. I...

Tal dit, tal fet. La Darling, l'heuga que muntava, ràpidament va canviar el pas . Seguia a l'Anna i, evidentment, quan l'Anna va començar a córrer la Darling es posà al trot. Al trot!!!  

Ai mare! Tot el meu cos moguent-se, sense control, cap aquí, cap allà, que em desequilibro! que caic! que em desmonto! que em trenco! que no hi sóc! però sí, hi era, i sencera. Uns quants prous ridículs, una injecció d'adrenalina i riures, que sempre venen bé.

Al trot! Sensació de pànic, de descontrol total però alhora emocionant .
M'hi hauria de posar més sovint al trot, i no només al cim d'un cavall... No pensar, no intentar controlar-ho tot, arriscar i a trotar!

Novembre i altres coses

Novembre i el canvi d'hora
a deshora arriben.
Arribo enfredolida i m'estiro.
Estiro la manta, em tapo i m'amago.
S'amaga el sol també, i quan em desperto ja és fosc.
La foscor il·lumina la meva tristor que m'envaeix momentàniament.
Moments estranys quan m'aixeco i obro els ulls.
Obrir els ulls i no veure-hi clar.
Estar clar, és culpa del novembre.
Del novembre i d'aquest canvi d'hora
que, com sempre, arriben a deshora.

                                                           És hora de ser-hi sense voler...
                                                                 hora de ser-hi sense saber...
                                                                 hora de ser-hi sense esperar...

                                                                                              ...esperant acostumar-m'hi,
                                                                                   al novembre i aquest canvi d'hora.