dimarts, 23 de març del 2010

Bailando al son de los sueños que solo sueños son

De fondo, una música suave. Anni B sweet, la voz de una chica, dulce, agradable, que hace que mi mente vuele. Que vuele y que baile al son de esa melodía.


Momentos antes de ir a dormir mi mente baila al son de esa música y de los sueños que siempre tuve. Los sueños de todo y de nada, los sueños de un futuro inventados en un pasado imposibles de realizar en este presente.

Sigo escuchando la música y bailo con ella, con lo sueños que en sueños se quedaron y con las palabras que nunca dije. Éstas también la acompañan. Las palabras que no dije, las miradas que no supe ver, las sonrisas perdidas en el tiempo y las caricias que nunca encontré.

Y cada noche, cuando cierro la puerta de la habitación, escucho mi música y me veo bailando, aunque no quiera, al son de los sueños que solo sueños son. ¿Bailaré algún día al son de los sueños que ya no son?

dilluns, 8 de març del 2010

Un dilluns amb somriures de color blanc

Els homes del temps ja ho deien que després d'una parell de dies de sol vindria un temporal de fred, aire i... NEU. Aquesta vegada no s'equivocaven. Hi ha molta neu!

(La carretera general de Figueres)

Quan m'he despertat queia aiguaneu, però ara ja només és neu. És com una pluja flotant que cau constantment en forma de floquets de neu. Semblen tous, agradables però quan els toques et mullen i es desfan a l'instant (tan de bo fos tant fàcil desfer segons quines coses...)Uns cauen amb calma, sense pressa, amb delicadesa... D'altres ,empesos pel vent que també vol demostrar la seva presència, ho fan de manera més ràpida i contundent. Els observo. Em fa gràcia. És maco veure nevar. És maco i hipnòtic"



La neu és un fenomen meteorològic especial, almenys per a mi. Em fa somriure sense cap motiu aparent, simplement perquè neva, i això m'agrada. Ahir vaig tenir un dia dolent, apagat, em sentia desanimada, però el dia d'avui guarnit amb aquestes robes blanques m'ha distret (potser massa i tot,hauria d'estar enllestint un comentari...)i és que, potser sembla una tonteria, però em fa il·lusió. A tot plegat, se li afegeixen unes ganes de poder/voler-ho compartir amb algú. Aquest matí, per exemple, ja he trucat unes quantes vegades a casa. A Figueres també neva, i jo que m'ho perdré... Però Girona nevada també és maca.


En fi,espero que vosaltres també gaudiu d'aquest espectacle, i si pot ser darrera del vidre d'una finestra, amb una manta suau i un gat sobre la falda que us faci "run run"...




P.D.He intentat fer algunes fotos. La manera en què està caient la neu és flipant, i no para. Des del meu mòbil no s'aprecia gaire bé. Tot i així, penjaré alguna foto encara que no faran justícia a l'espectacle del dia d'avui.