Silenci, poques vegades habitual a la casa del desordre, la casa on un gat vestit sempre de gala es passeja al seu aire. Ningú ho diu però tothom ho sap, ell és l'amo.
Puc sentir la fressa de les tecles mentre escric, gens habitual, ja us ho puc ben dir, a la casa del desordre. Sempre hi ha algú que renega, quan no és un dels meus germans és el gos amb mirada de persona,que rondina perquè algú el molesta mentre jau, tranquil, al sofà. Sí, ja ho sé, el sofà no és el lloc on acostumen a jaure als gossos, però com us he dit, aquesta no és una casa comna, és la casa del desordre, on tot funciona al revés: els animals en són els amos i la resta fem el que bonament podem.
Silenci, n'hi ha que poden arribar a ser desasperadament incòmodes, però aquest d'ara és un silenci agradable, sí, em fa sentir relaxada i penso que potser aquesta casa a vegades és un desordre però no s'hi està pas malament, al cap i a la fi, és casa nostra.
Silenci, encara dura. Quanta estona podré escriure fins que alguna fressa l'espanti? En aquest precís moment, diumenge a les 18:24, ni els periquitos xerren. Què passa? M'estic començant a preocupar... Ah! Ja ho sé, és diumenge per la tarda i a més han canviat l'hora, avui és un d'aquells dies que es fan tant estranys...
Sento une petjades que surten de l'ascensor, és el motor de la casa. Entra, comença a parlar. Les paraules siolencioses d'aquest text s'han esgotat, una conversa ha començat.
Que acabeu de passar un bon diumenge...
