dilluns, 31 de desembre del 2012

Canvio les regles del joc!

Aportació als Relats conjunts
amb els Jugador de cartes de Césanne

Si la vida és una partida de cartes no jugo, i menys seguint les regles del joc. No em dona la gana!  Si l'atzar m'ofereix unes cartes que no valen una merda, què se suposa que he de fer? Esperar a una repartició més favorable a la propera vida? I si no n'hi ha de propera vida? Com que aquesta qüestió no la tinc resolta encara, m'inclino per empoderar-me de la meva vida, prendre consciència de qui sóc i decidir jo i no una refotuda mà de cartes. M'agrada jugar al poker però no que la vida en sigui una partida, i si així és, ja me n'he cansat. Aquest 2013 penso fer trampes:

desaprendré a jugar com fins ara, canviaré la manera d'utilitzar les cartes i si fa falta, les pintaré dels colors que més m'agradin, sabré detectar les més bones i les utilizaré quan cregui conveient, i les dolentes...les dolentes les cremaré. No em vull de cartes dolentes! Ja hi he conviscut massa temps. Aquest any demano unes cartes fetes a mida: autoestima, ganes, voluntat, plaer, il·lusió, papallones, noves (bones) experiències... Dominaré el joc, el meu joc i quan no m'agradi, el canviaré perquè sobretot...DESITJO GAUDIR! Sí, en majúscules, que la vida la vull viure i no sobreviure!

Així és que a aquest parell els diria que jugo però amb les meves pròpies cartes, les que he dissenyat jo, i abans, com no, faria un bon tragu. Algú s'apunta? Quants més serem, més riurem!


I amb lletra més petita: això és el que voldria, però el com aconseguir-ho, no ho sé...

 


 I ja aprofito per desitjar-vos un molt bon 2013 per tots els qui de tant en tant, decidiu desaprendre una mica amb mi. Moltes Gràcies per donar vida al Desaprenent!

dissabte, 29 de desembre del 2012

Il·lusió. Un pas. Decepció



Tan sols unes paraules per fer néixer la Il.lusió.
 
Unes quantes gotes de Desig per créixer, però no el suficient per madurar, perquè tot i que el Seny i la Raó l'avisaren -que no jugués amb la Imaginació ni l'Esperança, que es podria fer mal-, va fer cas omís al seu consell i es va enlairar, així,  com si res, fins que el Silenci li tallà les ales i s'estavellà contra la Realitat.
 
La Il·lusió es va trencar i de les seves restes va aparèixer la Decepció.


Il·lustració Vincent Caccioti
 

Tan sols unes paraules, o un somriure, o una mirada...
per fer renéixer la Il·lusió.
 

diumenge, 23 de desembre del 2012

Irracionalitats que sento

No sé el què però m’ha tornat a passar. Merda! Sensacions irracionals que distorsionen la meva realitat, el meu cos, el meu jo. No sé com fer-me entendre ara que potser millor així, perquè si no ho explico és com si no hagués passat, no? Ai mare! No sé què fer, les vesteixo de paraules o les deixo nues i les mato de fred? Potser així no tornin…però segueixen ballant,  les punyeteres. No tenen forma ni vestit, ni tan sols sé si són, potser només semblen, però sense ser del tot, aquí em tenen, vulnerable, intentant racionalitzar el què ja no és, marejant el meu cel, girant més del compte el món, i el meu cos...el meu cos a les seves mans! Com si no hi cabés en aquesta cadira, ni dins meu, com si em doblés, com si m'hagués de caure, com si n'hagués de sortir, com si una força que no veig m'empenyés, com si… Res! Ja s’han refredat. Jo no. La sang segueix calenta i circulant, i em bull quan sento el que no vull, mentre el que vull m’ho he d’imaginar.
Imatge d'Alfredo Linch
extreta d'aquí

Se senten les sensacions imaginàries?
Desaprenent-aprenent...

dimarts, 18 de desembre del 2012

Bona nit

- Què escrius, poesia o relats?
- No ho sé, paraules simplement. Lletres que teclejo sense pensar, com ara.
Impotència, llàgrimes, jo, cos, pes, per, in-sensibilitat...
Paraules que buido, que em buiden o vull que em buidin.
Paraules que escupo per desinflar-me i així, deixar espais per omplir de nou.
 
D'irrealitats somiades, espero...
o millor encara,
de realitats de somni.

 

dilluns, 17 de desembre del 2012

De senyora euga a unicorn màgic



La Darling ens ha deixat...

Sí, ha decidit que ja n'hi havia prou d'amagar-se en un cos d'euga, una senyora euga, això sí, preciosa i única, però tenia ganes de volar així és que sorprenentment, aquest dimecres passat li va sortir una banya al cap, va desplegar unes enormes ales, tan brillants com la crina de quan era euga,   i se'ns va mostrar tal i com és en realitat: un unicorn màgic i majestuós.

Bé, he de confessar que en el fons no em sorprèn tant, sempre ho havia pensat que la Darling era un ésser especial, que repartia màgia cada vegada que la miraves i l'acariciaves.També quan s'acostava perquè volia que li donessis menjar o quan et tocava amb aquell seu nas tan divertit, i quan la muntava i amb tota la paciència del món aguantava tots els meus   "ais, uis, ais!""no puc!" "que caic!". Què innocent!!! Mai m'hagués deixat caure, i si perdia l'equilibri, allí tenia el seu gran coll amb el seu preciós pèl marró per abraçar-m'hi. Repartia màgia a cada pas, a cada moviment, a cada so que senties com a propi.Vibrava i et feia vibrar,

i segueix vibrant! Mentre mou les ales pels cels  de l'Alt Empordà, entre colors i núvols fascinants, sobre els Aiguamolls i l'Unicorn Blanc. Vola, ens observa i ens envia polsim màgic d'unicorn, en forma de paraules, de pensaments, d'acció, de records, i se'ns fa present...
 
 
perquè la Darling segueix aquí. No ens ha deixat, ni ho farà mai. 

dissabte, 8 de desembre del 2012

Dolça condemna?

Il·lustració de Toni Demuro
 
Es delecta amb aquells dits que toquen la lluna,
 
mentre els seus cabells arrelen i la fan presonera del desig.

divendres, 7 de desembre del 2012

Un poc de tardor abans no s'acabi...

 
Fulles seques que acompanyen
als somnis vells que cauen
i junts, amb el vent
que ens envolta, que ens desperta
inicien una dansa .
Obro els ulls, explosió de colors
groc, roig, marró
Alfombres de tardor
Les busco, les trepitjo
Crash-crash
El seu so, una sinfonia


i veig els arbres que les deixen volar                          ... però tornaran a florir
i el meu cap que els deixa morir                                  ...però tornaran a renèixer.