dissabte, 27 d’octubre de 2012
dimarts, 16 d’octubre de 2012
Olorant el fred...
D'internet
|
Respirar el primer fred
Deixar que la seva olor em faci l'amor
m'ompli d'oxígen i de ganes
m'ompli d'energia que em renova
Deixar que la seva olor em faci l'amor
i sentir les seves bones qualitats
esnifar-lo fins arribar a sentir-me aire.
Aire i viva
Viva i respirant
Respirant el primer fred.
dissabte, 13 d’octubre de 2012
Proposta per el
256è Joc Literari de Jesús M. Tibau
Estava contenta. Aquell caramel que tan li atreia, el que veia dia rere dia sobre el taulell de la botiga, del que n'imaginava l'olor, el gust i la textura... Serà com un floquet de núvol? Segur que sí! Aquell caramel que havia sigut un somni ara deixava de ser-ho. L'havia provat, per fi! i li havia agradat però...el moment va ser un moment i ara en volia més. Burra! Seria difícil trobar-ne un d'igual i tot i així, s’il·lusionava de nou imaginant que en tenia un altre. Sabia que no s’havia d’il·lusionar però aquestes coses no es poden controlar. Les emocions van a la seva...
![]() |
Il·lustració Elisa Bernat |
Estava contenta. Aquell caramel que tan li atreia, el que veia dia rere dia sobre el taulell de la botiga, del que n'imaginava l'olor, el gust i la textura... Serà com un floquet de núvol? Segur que sí! Aquell caramel que havia sigut un somni ara deixava de ser-ho. L'havia provat, per fi! i li havia agradat però...el moment va ser un moment i ara en volia més. Burra! Seria difícil trobar-ne un d'igual i tot i així, s’il·lusionava de nou imaginant que en tenia un altre. Sabia que no s’havia d’il·lusionar però aquestes coses no es poden controlar. Les emocions van a la seva...
Després del primer moment d’eufòria, de provar el cel,
tocà de peus a terra i malgrat que era tan sols una nena experimentà també el que era
caure de cop. Petita, blanca i delicada. Un poc innocent, sí, però sorruda, no
es volia moure de la seva cadira. Mecagundena! Diguin el que diguin, tinc tot
el dret a no somriure, i a tenir el braços plegats si em dona la gana, i a no
pentinar-me, què collons! Decebuda,
sentia que la mateixa il·lusió l’havia desil·lusionat i això l’emprenyava,
molt, tant que... no penso baixar de la
meva cadira mai més, ni tocar de peus a terra. No vull!!! El terra és fred, real i fa
mal...
però el rosat de les seves galtes no desapareixia. Eren les ganes de
descobrir més sabors, més formes, més colors. Les ganes de jugar més i millor!
Així és que, en el fons, estava convençuda que tan bon punt se li passés la
rabieta tornaria a somriure i continuaria
desaprenent a viure, que veure el món des d’aquesta
cadira, encara que no toquis de peus a terra, no és gaire emocionant...
dijous, 11 d’octubre de 2012
Com estàs?
Embussada,
La merda creix i per més que ho intento no surt.
Impotent
per no saber tirar de la cadena
Plena
de sensacions poc agradables
Lavativa
escriure a raig,
buidar pensaments
i deixar que ballin lliures sota la pluja de les paraules.
dijous, 4 d’octubre de 2012
La melodia de l'univers
![]() |
D'internet |
Inquieta, sortia al carrer. No havia pogut gaudir dels seus somnis de migdiada i això l'empipava. Se sentia estafada. Putes companyies telefòniques! Però per un instant, tots els pensaments desaparegueren. Només les carícies d'aquella brisa suau de mitja tarda. L'herba i les fulles dels arbres dansaven al seu ritme i era preciós. Un mar de color verd. I ella allí, absorta, deixava que els seus cabells també ballessin la mateixa melodia. Li cobrien part de la cara però era igual, no era important el que veia sinó el que sentia. La música de l'univers se l'enduia per deixar de ser ella i sentir-se part de tot allò. Fou només un moment, efímer i senzill. Senzillament màgic, i és que ja no se sentia inquieta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)