diumenge, 19 de febrer del 2012

Desaprofitant oportunitats

Els dia abans m'hi atreveixo.

Quan arriba el moment ho deixo passar.
No ho veig clar i m'escagarrino
però la vida és de tot menys clara.

Al dia següent em sento fatal
i és que ensopego sempre amb la mateixa pedra:
la por.

divendres, 17 de febrer del 2012

A punt de desertar

Et diuen que no, que no t'encaparris.
Que ets com els demés.
Sí..
Respires, vius, somies...
ets.
Però no com els demés.
Potser a vegades sents que sí
però la resta no sempre ho veu.
A vegades trobes un oasis, si,
i et fa somriure, i et fa il·lusionar
però és només això, un oasis
un oasis en un desert.
En el teu desert.

Saps que el desert és bell
però en el fons, tanta sorra cansa.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Vomitar i fer net

Un nus.
A mig camí.
Ni entra ni surt.
El cos és llest.
Acabes vomitant
i...fas net.


A la vida, és una mica més difícil.

dijous, 9 de febrer del 2012

Llunàtica

Somreia perquè miraven la mateixa lluna.
Brillant, plena, esplèndida.

Innocent...

La lluna és de tots!

Despertava...

El fil que pensava que els unia
era tan sols imaginari.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Desinspirada

L'aprenenta de bruixa se sentia trista i és que, malauradament, havia perdut la màgia que la feia escriure.

Desinspirada i ensopida, tan sols desitjava
inventar nous encanteris,
crear mons de lletres màgiques,
i escriure boniques melodies.

A la desesperada, llegia llibres sobre com convertir-se en una bruixa eficient, es feia tirar les cartes pel Gran Mag i, fins i tot, li preguntava a la fadeta del face -potser ella sabria com fer tornar a la desapareguda Inspiració-
Il.lustració de Nicoletta Ceccoli
però... esclar!
Era tan sols una aprenenta.

Sabia fer volar coloms,
però no fer-los tornar.
Com les seves emocions,
cavalls salvatges que no podia controlar.