Desaprenent a viure...

dilluns, 3 de novembre de 2014

I se'n va anar a dormir amb un somriure d'orella a orella

Solia imaginar
però somrigué
-ja no li feia falta-
podia recordar-ho. 
Publicat per Rachel a 1:43 5 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Free Counter and Web Stats

Free counter and web stats

Coses que fan que la vida sigui més agradable...

  • els petons
  • el sol
  • un somriure
  • emcionar-se amb...
  • l'olor de la terra mullada
  • respirar l'aire del carrer de bon matí
  • veure nevar
  • sentir el gat sobre els meus peus mentre dormo
  • jugar amb el meu gos
  • veure jugar el barça de guardiola
  • les maduixes amb vi dolç

Mons on m'endinso de tant en tant...

  • el racó de sa lluna
    Fa 15 hores
  • tens un racó dalt del món
    Fa 20 hores
  • Relats conjunts
    Fa 2 setmanes
  • Olga Xirinacs
    Fa 5 setmanes
  • cantireta
    Fa 2 mesos
  • Petiteses
    Fa 2 mesos
  • ozna-ozna
    Fa 2 mesos
  • Descans: el blog d'un home que descansa
    Fa 4 mesos
  • Un món paral.lel
    Fa 11 mesos
  • Bonaventura-Ayats
    Fa 1 any
  • Allò que en diuen estar enamorat...
    Fa 1 any
  • Pensaments en veu alta
    Fa 2 anys
  • LE CHEMIN DES GRANDS JARDINS
    Fa 2 anys
  • Mitología de la Sexualidad
    Fa 3 anys
  • Esquitxos
    Fa 3 anys
  • bocins de lluna
    Fa 5 anys
  • viatge plural
    Fa 6 anys
  • M'aclame a tu
    Fa 6 anys
  • SALVA'T SI POTS
    Fa 6 anys
  • Captaire d'extremituds
    Fa 6 anys
  • Unicorn Blanc:-Equinoteràpia: Hipoteràpia i Equitació terapèutica
    Fa 7 anys
  • Dietari de Sensacions
    Fa 7 anys
  • Art d'escriure
    Fa 7 anys
  • Blog de Soleika Llop
    Fa 7 anys
  • Moments, de tots colors!
    Fa 7 anys
  • el gatot
    Fa 7 anys
  • El (nou) laberint de l'Ariadna
    Fa 7 anys
  • El cinquè vagó
    Fa 8 anys
  • Vec, visc, sento
    Fa 8 anys
  • Fent punyetes
    Fa 8 anys
  • Aïllat i llunyà
    Fa 8 anys
  • blackblocs
    Fa 9 anys
  • Paraulesdevent
    Fa 9 anys
  • DIARI DE L'EXORCISTA
    Fa 9 anys
  • nebuloses
    Fa 9 anys
  • Moments que compartim
    Fa 10 anys
  • Thera
  • Darkness
  • L'Hereu Riera

Google Website Translator Gadget

Seguidors

Arxiu del blog

  • ►  2019 (1)
    • ►  de desembre (1)
  • ►  2015 (4)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de gener (1)
  • ▼  2014 (2)
    • ▼  de novembre (1)
      • I se'n va anar a dormir amb un somriure d'orella a...
    • ►  d’octubre (1)
  • ►  2013 (25)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (5)
    • ►  de febrer (3)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2012 (67)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (7)
    • ►  de juny (7)
    • ►  de maig (9)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (8)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (5)
  • ►  2011 (116)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (10)
    • ►  d’octubre (13)
    • ►  de setembre (14)
    • ►  d’agost (10)
    • ►  de juliol (8)
    • ►  de juny (14)
    • ►  de maig (18)
    • ►  d’abril (7)
    • ►  de març (5)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2010 (16)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  de març (2)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2009 (21)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (3)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (3)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (3)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2008 (7)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (5)

Dades personals

La meva foto
Rachel
Només sé que no sé res, que tot s'aprèn i es desaprèn, que mai pot ser sempre i sempre pot ser mai, que jo no sóc qui voldria ser, però ni tan sols sé qui sóc. Un/a es va fent al llarg de la seva vida, per tant, mai acabes de ser. Per aquest motiu, no puc dir gaire res més en quant a mi...
Visualitza el meu perfil complet
Tema Marca d'aigua. Imatges del tema creades per Jason Morrow. Amb la tecnologia de Blogger.