Arribava a l'habitació. Els pensaments quedaven fora. Entrava buida, doncs, per emplenar-se de música, de paraules maques que no es diuen, de somnis, de records agradables, reconstruïts; d'altres inventats, de llavis, de llengües, de vida feta somni...Entrava a l'habitació, s' estirava i deixava de ser un cos per ser el llit, el coixí, la bombolla que s'enlaira i balla amb la lluna i les estrelles. Somnis... per ser els somnis que omplen mentre et buides de realitat.
dijous, 30 de maig de 2013
dimarts, 28 de maig de 2013
diumenge, 5 de maig de 2013
Les paraules buides poden fer parlar al silenci?
I quan no escrius, què calles?
I quan calles, què dius?
El crit sord,
els ulls cecs
que no volen veure uns pensaments volant, fugint,
i unes paraules sense lletres, perdudes.
On són?
Paraules buides.
Es pot compartir el buit?
No escric i callo.
Callo i parla el silenci.
Es pot compartir el silenci?
I quan calles, què dius?
El crit sord,
els ulls cecs
que no volen veure uns pensaments volant, fugint,
i unes paraules sense lletres, perdudes.
On són?
Paraules buides.
Es pot compartir el buit?
No escric i callo.
Callo i parla el silenci.
Es pot compartir el silenci?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)