dimecres, 11 de desembre del 2019

Pensaments a raig


Estic perduda
trencada per dins
milers de Raquels naveguen pel mar del meu jo
que no sap qui és
i no les ajudo
deixo que es mengin les unes a les altres
segons el moment
i jo m'ho miro
com qui veu una pel·lícula
i m'oblido que són totes jo
i que les he de mimar
i saber treure el millor de cada una
i que puc ser una o l'altra segons convingui
que tinc el poder de fer que el mar es calmi
i que naveguin tranquil·les
cap a la meva Ítaca
que encara no sé on és                                                             (ho sabré algun dia?)

i deixo que segueixin perdudes
mentre les onades creixen
i ara sura la Raquel segura
i ara la Raquel petita,
ara la tortuga
i ara l'estruç,
i de poc en tant, la Raquel àguila
i passa que la pel·lícula segueix,
sense guió,
o més aviat el contrari,
amb un guió que no m'acaba de convèncer però que tinc gravat al meu puto sistema operatiu
i re-inicio però recaic,
i repeteixo,
i em segueixo mirant la pel·lícula ,
que no para, que no espera,
com si no fos la meva
i...

o desperto d'una vegada per totes
i m'empodero com a dona adulta diversa funcional
m'accepto i em permeto ser i viure,
trepitjar fort i lluitar pels meus drets,
decidir com quan i amb qui vull viure
donar i donar-me plaer perquè desitjo i sóc desitjable,
creure'm del tot el meu dret a viure i a gaudir
i sortir d'aquest imaginari col·lectiu fals que ens té a molts engabiats
vivint a mitges
envoltats de fum que distreu però no deixa veure realment

o segueixo a la deriva,
on les emocions es tornen tsunamis imparables
les accions costen cada dia més
la realitat es distorsiona
i el meu jo s'enfonsa
mentre suren i discuteixen els trossets de Raquel que persisteixen
omplint el meu mar, sí,
el meu cap i el meu temps,
però no em deixen ser
qui realment sóc.

Per on començo???