Sola. Se sentia molt sola. Mai s’havia sentit tant sola, i tot i així, pensava si es podria trobar més sola. “Sempre et pot anar pitjor”, es deia a sí mateixa. Potser per animar-se, per autoconsolar-se; potser per despistar els mals pensaments o simplement, potser perquè és veritat. Sempre et pot anar pitjor. Ella ho sabia i la seva vida n’era un bon exemple.
Sola. Se sentia molt sola. Mai s’havia sentit tant sola, i per aquest motiu, pensava que era impossible poder viure més sola del que ja estava. “Ja no em pot anar pitjor”, es deia a sí mateixa. Potser per animar-se, per autoconsolar-se; potser per despistar els mals pensaments o simplement, potser perquè és veritat. Arriba a un punt en què les coses no et poden anar pitjor, per tant, només poden millorar. Ella així ho creia, i esperava que la seva vida en fos un bon exemple.
-I serà veritat això de veure l’ampolla mig buida o mig plena? I serà veritat que les coses que et passen a la vida depenen en gran mesura de la manera en què te les prenguis?-
noia, m'encantes, de veritat.
ResponEliminaeis! si? t'ha agradat l'últim post?no sabia si publicar-lo o no perquè no sé si s'enten gaire...ara, les paraules són meves, però la imatge no...bé, ens veiem per aquí!
ResponEliminaL'ampolla està mig plena. Ho crec de veritat.
ResponElimina