???

Només sé que no m'agrada ser com sóc, però també ser que és inútil intentar ser qui no ets, i més encara, imaginar qui voldries ser. Encara és més estúpid imaginar-te en altres vides essent qui t'hagradaria haver estat (tot i que és entretingut) però...

... ets qui ets, i no qui voldries ser, una mica t'ho fas tu, una mica el destí, la casualitat, la causalitat, la llei de l'atracció, el d'allà dalt o el que vulgueu creure.

El que no va ser, mai serà, i per tant, no val la pena perdre el temps pensant en com hagués pogut ser.

Sóc axí, aquí, ara, i no la d'ahir ni la de demà. Sóc ara, un instant, un moment, un no-res, perquè tot passa, tot canvia, el que era fa un moment ara ja no és. M'agradaria ser com un full en blanc, per ser l'escritora de la meva pròpia vida...res per recordar, res per arreglar, sense pensaments contaminats, però no és així...

Som del què un dia vam ser, del què hem viscut i del que no hem viscut,

del que recordem i del que oblidem.

Som el que serem,

i tot plegat, és un gran interrogant.