dijous, 22 d’octubre del 2009

ennuvolada

Potser el meu error ha estat enamorar-me dels núvols


Per què els núvols, què són?

Un no res, una il·lusió,

una escuma flotant.

La pots veure,

imaginar com serà

imaginar que la toques

imaginar que la tastes...


Els meus somnis són núvols.

Un no res, una il·lusió,

una escuma flotant...

Imagino que ets

imagino que et toco

imagino que et tasto...


Però res,

els somnis són núvols

i els núvols estan allà dalt,

observant-nos,

intocables, majestuosos.


M’agrada contemplar-los

N’hi ha de tota mena

Els d’aquests últims dies són foscos,

Foscos però fascinants.


Ells es deuen riure de mi,

l'enamorada dels núvols

Sempre amb el cap als núvols

.


P.D. Els núvols són molt més impressionants del què es pot apreciar en aquestes fotos, una servidora, que fa les fotos des del mòbil i no ho sap fer millor...

Si voleu flipar...mireu al cel directament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada