Jo . De peu . A les enfosques . Intentant mantenir l'equilibri per anar a fer pipí al bar. Dues dones del barri a la mateixa habitació , mirant , intentant ajudar suposo. Jo mig beguda , mig marejada . Ho intento però no hi ha manera i crido "¡Abre la luz , que no me veo!" i he obert els ulls.
M'ha agradat l'última frase del somni de la migdiada . . . "Obre la llum , que no m'hi veig!" i és que a les enfosques , tot es veu més difícil. Me l'he anat repetint una estona abans d'aixecar-me i pensava que estaria bé poder obrir la llum cada vegada que ho necessitéssim . Com unes llums màgiques que s' activessin sempre que no hi veiem clar . Unes llums màgiques que ens il·luminessin quan tot ho veiem negre , o que ens indiquessin el camí a seguir quan no sabem per on tirar.
No existeixen però les podriem inventar , no?
M'ha agradat l'última frase del somni de la migdiada . . . "Obre la llum , que no m'hi veig!" i és que a les enfosques , tot es veu més difícil. Me l'he anat repetint una estona abans d'aixecar-me i pensava que estaria bé poder obrir la llum cada vegada que ho necessitéssim . Com unes llums màgiques que s' activessin sempre que no hi veiem clar . Unes llums màgiques que ens il·luminessin quan tot ho veiem negre , o que ens indiquessin el camí a seguir quan no sabem per on tirar.
No existeixen però les podriem inventar , no?
es poden inventar; i es poden fer servir. Però com totes les coses útils, sovint quan les necessites no saps (o no penses) on anar-les a buscar.
ResponEliminaBona setmana Rachel.
de fet, de ben segur que la llum sempre hi és, el què passa que tot sovint no la sabem veure , no?
ResponEliminaGràcies per comentar!
Petons amb els peus mig inflats!