Dies d'estiu

Per relaxar-te mentre llegeixes...

Del Sr. Google

Estirada, sobre la tovallola, mirava cap al cel. Un cel clar, amb un sol que brillava cada vegada més, acompanyat d'uns quants núvols grans, blancs que la meravellaven. Gaudia observant-los. Es movien i canviaven de forma ràpidament. Tant, que de cop i volta es van esfumar i els rajos del sol l'enlluernaren directament. Va tancar els ulls. De fons, el so màgic de les onades. "Ara van, ara venen". Era aviat, encara podia sentir la seva remor perfectament. Era una companyia agradable. Les onades la cridaven. Si hagués pogut, s'hagés aixecat i s'hi hagués apropat més, per remullar-se els peus, però estava estirada, sobre la tovallola, i la mecànica del seu cos no li permetia fer aquest gest sola. Seguia amb els ulls tancats. Pensava que així ja si estava bé.

Ella es relaxava mentre la platja, mica en mica, s'anava despertant. Les onades al mateix lloc, però el seu so cada vegada més lluny, i la calor del sol cada vegada més a prop, apretava amb força. Necessitava l'aigua del mar. Unes mans amigues i un bon bany. El seu cos flotant sobre l'aigua. El primer bany de l'estiu. Li feia mandra, i és que a la pltaja no s'hi mou amb facilitat, però de tan en quan val la pena fer un esforç, deixar-se ajudar, perdre les manies i gaudir d'aquests moments. Moments que passen i la platja...

La platja ja despertada del tot, gent cantant, nens/es jugant, persones amunt i avall, el so del mar massa lluny, massa gent, masses ulls i el sol solemne. Massa de tot. Moment de marxar. Se n'ananava satisfeta però amb sensacions contradictòries amb la mecànica del seu cos. No sempre era fàcil conviure-hi. Tot i això, sentia que havia estat un matí ben aprofitat, i és que els seus dies d'estiu no solien ser gaire d'estiu, però aquest cap de setmana ho havia estat, i això l'apropava més a aquell estat de serenitat que tan li agradava trobar. No durava per sempre, ho sabia, però no calia pensar més enllà. Dies d'estiu...i punt.