dissabte, 11 de febrer del 2012

Vomitar i fer net

Un nus.
A mig camí.
Ni entra ni surt.
El cos és llest.
Acabes vomitant
i...fas net.


A la vida, és una mica més difícil.

7 comentaris:

  1. Quan tinc un problema únicament conseguisc vomitar-lo en un paper, és l'única forma que tinc.

    ResponElimina
  2. si formes part del nus i et vomiten, també deu ser un alliberament ;) una visió molt original i concisa, m'agrada com escrius

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord, el cos físic és llest...
    Però la part de la ment és molt més complexa. Hi ha persones que els problemes els intenta solucionar amb paraules escrites sobre la blancor que les acull, teràpia del boli, en diuen...
    Potser la millor manera seria integrar-lo, fins que arribaria un moment que el nus es desfés sol...
    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
  4. Escoltar el cos, quan la resta especialment el mon mental i emocional em porta per llocs inhospids i no se massa per on vaig o cap om em porten, llavors porto l'atenció al cos, l'escolto em parla i poques vegades m'equivoco quan sento a través d'un dolor, molèstia sensació si el que faig o cap onm vaig es o no encertat.
    I vomitar hi ha moltes maneres de fer-ho tal com diu la Maria, cantant, cridant, escrivint... i vomitar propiament dit, cap el fora el que ja no es pot contenir.
    Requetemuuuaaa, guapa que tinguis un setmana molt feliç!

    ResponElimina
  5. Maria, si et quedes millor genial! jo de vegades e funciona, xò de vegades no sé posar forma a tot el què em passa per dins...

    doncs sí, Núria. No ho havia mirat així però Saber q en formes part i perquè tb és una altra manera de poder fer net. M'agrada q t'agradi com escric :)

    Desfer el nus és l'ideal, M.Roser, però hi ha nusos que semblen nius d'abelles, i cada vegada es fan més grossos...o els talles o els treus perquè si no, no et deixen ni respirar. Per desfer-lo, potser fa falta més d'una persona, i aquestes no sempre hi volen ser... Un petó de migdia per tu!

    Anna, si, escoltar el cos va bé, però a mi, a vegades m'enganya!!! he de diferenciar quina sensació és real, i quina me la faig jo... ara, aprendre a treure el nus que no ens deixa fer...és bàsic. Maneres de vomitar...vàries! un muaaaaas ben gran per tu tb!

    I com sempre, gràcies per posar la cirereta sobre el pastís amb els vostres comentaris! :)

    ResponElimina
  6. Ostres! Doncs per després de la neteja, petons i abraçades, per guarir!

    ResponElimina
  7. Encertada metàfora. Cal vomitar (i cadascú a la seva manera, ja ho han dit abans) el que no té cabuda dins.

    Mira, jo vaig a vomitar ara mateix: si us plau, treu això de la verificació de paraules, si us plau, si us plau, si us plau....

    ResponElimina