Visita cada dia el mateix bar esperant trobar-se a qui no es vol trobar. Li és igual si no l'ha vist. Va ser divertit, res més. A ella no li agrada, ni espera veure'l, i encara menys tocar-lo llepar-lo i/o tenir-lo dins seu. No, no, no! Allò va ser una experiència més, una mica boja sí, i excitant i divertida i estimulant i... res de l'altre món. No es repetirà, seria una estúpida si ho pensés, no? I encara més si imaginés tot el que li agradaria fer si es tornessin a trobar, d'entre copes; però no passarà. Ara que...
i si avui sí?
i si avui el veu??
i si avui sí és ell el qui acaba d'entrar per la porta???
i si avui sí?
i si avui el veu??
i si avui sí és ell el qui acaba d'entrar per la porta???
S'acaba la copa de vi. Li demana al cambrer que li'n serveixi una altra, es gira tímidament mentre s'eixuga els llavis (no fos cas que li quedin restes de vi) i...
Res.
Saber-lo tan a prop i no veure'l,
no veure el que vol beure
no veure el que vol beure
acaba bevent-se el bar i nedant sense saber-ne
entre aquest líquid que la buida -temporalment- dels no desitjos d'entre copes.
 |
| D'internet |
Això em recorda...
ResponEliminaEm recorda "El sueño del caracol"...
I em fa pensar, i em fa recordar, i tremolo cada cop que...veig "El sueño del caracol".
Per què cada cop que no ens decidim, perdem l'oportunitat, i cada cop que no ens decidim, deixem de construir el futur i ens ancorem en el present i, pitjor encara, en el passat.
Petons mil i mil petons
Josep
No coneixia aquest curt. L'he mirat. Interessant, intens, dur, i pequè no, real. quantes coses deixem dir o de fer pensant que més endavant potser si però aquest demà mai arriba? M'ha agradat molt!
EliminaPerò en aquest cas, no sé, ella més o menys ja li ha dit a l'altre el que hi ha, val, potser no el tot, però sí una part, i no sé, potser d'aquí uns dies giro el guió i faig que el seu futur vagi a més però de moment...anar al bar i beure vi i no la seva pell és el que hi ha.
Petonassus...mil i un! i dels bons! ;)
Perquè no toca... Les coses Rachel arriben exactament quan han d'arribar, ni un segon abans ni un segon després. Potser ens han ensenyat que tenim el control, però jo penso que no és cert. Decidir és opcional, però no definitiu.
ResponEliminaEncara que et beguis tots els bars, que travessis tots els oceans o que enfilis totes les volves de neu!
Abraçada!
Hahahah! i van arribar, el que passa que clar, de coses bones sempre en volem més! i tens raó, potser ja no toquen. Adaptar-se a la pel·li, encara que no sigui interessant i...fins la pròxiam! ;) Però........................ais..........................de veggades esperar que passi el que un vol és desesperant!
EliminaUn petonàs!
estaria be que hagués estat una mica més que divertit...
ResponEliminapotser, cal desitjar-ho, més.
I va ser més que divetit. Potser sent més que el que escriu, però no vol dir-ho perquè no forma part del guió. Una s'ha d'adaptar al teatre que li toca viure, no?
EliminaAquesta noia és una mica "cagadubtes", vol i dol, ho potser no... Em sembla més, que vol, però no ho reconeix...
ResponEliminaPotser quan es decideixi, ja no tindrà l'opció, o potser és que no toca i el destí li aplana el camí, fent-la dubtar...
Val més que no si encaparri, que demà serà un altre dia!
Petons de bona nit.
Cagadubtes ho és, però en aquest cas no crec que importi gaire el que ella sigui. Evidntment, vol més que dol, però aquestes coses no només depenen d'un, no?
EliminaAixí que tens raó, millo que no s'encaparri.
Petooons!
Com diu la M. Roser, és l'etern dilema entre el vol i el dol.
ResponEliminaA mi m'ha recordat la part final de la cançó Peor para el sol, d'en Sabina, on es passa la cançó dient que no per acabar dient que el que realment volia era que sí.
Realment, crec que no n'aprendrem mai… aix…
Vaig a fotre'm una copeta de vi, que és tard i vol (i dol) ploure.
He estat escoltant el "Peor para el sol" i sí, tens´raó, la part final sembla la bso del meu post. Suposo que no només li passa a la meva protagonista aquestes coses, què hi farem! Però espero i desitjo que sí, que mica en mica, n'anem aprenent, encara que en aquests temes, quan mana més el sentir els instints, els desitjos...que el pensar, no sé jo...
EliminaApa! jo no crec que plogui, però la copa de vi la faig igual! Per una cosa que sí puc decidir... ;)
Normalment els "I si..." sempre acaben malament. Em d'apendre a no fer suposicions, a actuar directament i assumir el que vindrà, no val dir I si....
ResponEliminaLes copes sempre seran grans còmplices d'inicis de relacions.... potser és trist, però molt i molt real... costa tant desinhibir-se!!!
No et pensis...no fa gaires suposicions aquest personatge, més o menys, ja sap el que hi ha, però no pot evitar pensar què passaria si...hehehe!
EliminaEn aquest cas les copes són còmplices de moments, moents especials i excitants, però res més- de moment-...
Val més que oblidi que el vi fa la sang més vermella encara. I a ella encara li bull :D
ResponEliminaheheh! quanta raó tens! i tan que bull!!! ;) (però no vol reconeixe-ho)
EliminaPer açò existeix la memòria selectiva.
ResponEliminapse...la memòria selectiva té vida pròpia i no sempre funciona de la millor manera.
EliminaEntrenament Rachel, entrenament.
Eliminaentrenarem, doncs!
EliminaEl destino de cada uno querida amiga, está dibujado en las estrellas, y por mucho que tratemos de cambiarlo será tanto como nadar contra corriente. Muchos besinos de esta amiga que te desea con inmenso cariño feliz fin de semana.
ResponEliminaNo sé, quizá sí que hay cosas que estan dibujadas, pero no todas. almenos, eso espero, porqué de momento mis estrellas no me han gustado demasiado, así que espero aprender a dibujar las mías pro`pias, las que yo quiero. cuando y cómo, no lo sé!
EliminaBesooos!!!