diumenge, 21 d’abril del 2013

De concert


No és un espectacle de màgia
però sobre l'escenari hi ha un mag.
Mou els braços al ritme de la música
i amb cada moviment crea un fil.
Un fil que apropa el públic cada vegada més
una mirada que hipnotitza i et fa sentir que tu ets part d'ells
lletres que no es llegeixien, s'escolten i et fan volar sense ales.
No fan màgia, fan música
música que es transforma en màgia.
La màgia de la música,
la màgia dels Love of Lesbian,
la màgia d'en Santi Balmes,
un encanteri del qual m'agradaria no despertar mai.

18 comentaris:

  1. No m'estranya, a mi també em té el cor robat aquest grup. Quina sort haver-ho pogut gaudir, la màgia de vegades es fa realitat, eh?! Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi em tenen el cor pres, les seves lletres, la seva manera d'actuar i sobretot ell. Estic ben encisada...

      No pensava que t'agradessin. M'alegra saber que compartim gustos musicals.

      Petooons!!

      Elimina
  2. Deixa't gronxar per la música fins i tot en el somnis.
    Sigues feliç´.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la música és capaç de teletranportar-te, i jo em deixo.
      I si trobes artistes que saben interpretar aquestes sensacions ja és "lo más"!

      Elimina
  3. La música, companya, amiga, confident, vehicle als records... sigui alegre o trista, sempre al nostre costat.

    Una aferradeta amb ritme...al teu gust!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música és vida, és trossets de records, de sensacions, de sentiments. La música és i et fa ser.

      Petoooons!

      Elimina
  4. quasi sempre m'he hagut d'imaginar les lletres si no les he pogut llegir... però ja m'està be sentir les tonades

    bona nit, rachel

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs val la pena entendre les lletres. Tenen cançons per a cada moment. Almenys per a mi (que interpreto cada cançó segons les meves vivències) però sí et puc dir que hi va haver una època que poca cosa em deien, i ara m'ho diuen tot.
      les cançons, les lletres, els grups van a èpoques. Jo sempre dic que la música s'ha d'apremndre a escoltar.

      Bona nit!

      Elimina
  5. Mira que en fa d'anys que aquests toquen per La Mercè però encara no els he vist mai en directe :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs em sembla que aquest any ja no podràs no veure'ls a La Mercè, al concert varen dir que ja estan al final de la gira i es pendran un temps...

      Elimina
  6. Hom creu, innocentment, que cada cançó està escrita per a un, com si fóssim l'única persona en el món capaç d'entendre'n la lletra. Però val la pena, llegir i escoltar, com una carta d'amor, la cançó que ens dediquem a escoltar un cop i un altre....

    Sigues feliç. I estima. Val la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es que creguis que te la fan per tu, però te les fas teves, i això és lo maco. Una mateixa cançó a tu et dirà una cosa i a mi una altra.

      Ser feliç...ho intento
      Estimar, ho faig, i cada dia amb ganmes de més...
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Penso que en un concert , és imprescindible que es produeixi una espècie de màgia entre els artistes i espectadors suposo que en això rau l'èxit d'un artista...
    Aquest fil que dius tu, que va de l'escenari fins cada un dels espectadors, que els converteix en part de l'espectacle, el dia que es trenqui, s'haurà acabat la màgia. Aleshores, potser serà millor escoltar la música al sofà de casa o, senzillament, buscar qui sigui capaç de tornar-nos a fer somniar...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és la gràcia d'anar als concerts, viure la música que escoltes a casa, veure com la viuen els artistes,connectar i deixar la teva realitat per una estona...

      Petons plujosos de diumenge.

      Elimina
  8. Que superbonics que són!!! La veritat es que tenen aquesta gràcia. Que bé que en poguessis gaudir Rachel!
    Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  9. Cal màgia per viure, per fer música, per sentir-ho. Molt bon grup!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i no sempre la sabem veure. Sort que ens hi podem retrobar, ja siguuis amb música, amb lletres, amb somriures...

      Elimina