Arribava a l'habitació. Els pensaments quedaven fora. Entrava buida, doncs, per emplenar-se de música, de paraules maques que no es diuen, de somnis, de records agradables, reconstruïts; d'altres inventats, de llavis, de llengües, de vida feta somni...Entrava a l'habitació, s' estirava i deixava de ser un cos per ser el llit, el coixí, la bombolla que s'enlaira i balla amb la lluna i les estrelles. Somnis... per ser els somnis que omplen mentre et buides de realitat.
Jo també dormo nu ☺
ResponEliminaBona nit.
És com es dorm millor, sense robes ni hòsties que emprenyin! ;)
EliminaQue tinguis dolços somnis, preciosa.
ResponEliminaNo recordo gaire el que he somiat, però amb la migdiada ho intentaré, de tenir dolços somnis! heheeh
EliminaIgualment!!!
Buidar-se de realitat i omplir-se de somnis, ara entenc perquè m'agrada tant dormir ;)
ResponEliminaLlàstima que quan obres els ulls els somnisla bombolla dels somnia es desinfla de cop...
Eliminatot i que també podem somiar despert/es!
Un miniconte que diu coses molt grans… està bé poder sentir tot això. Tot i que no sempre és fàcil. Jo he arribat a la conclusió que no puc ser bombolla, perquè peso massa…i a la que m'enlairo una mica… plaf! petat i de cul a terra una altra vegada. : )
ResponEliminaper tornar-te a inflar i enlairar-te!
EliminaA mi em passa constantment, però què hi farem?
Estem vius! Sentim i somiem!
Tots el dolços somnis són macos, els que m'agraden més són els que estic desperta. Però prenc bona nota del que s'ha de fer per anar a dormir serenament;)
ResponEliminaAferradetes, nina!
Si, això és cert: quan somies despertes tu guies el pensament, quan dorms és el subconscient que et porta a llocs que no sempre són agradables, però posar-se a dormir serenament ja és um pas per somiar bonic, no?
EliminaTot i que reconec que també podria escriure contes per no anar a dormir serenament...jejej!
Petons!
ui quina mandra, crec que tinc ganes de fer una migdiada
ResponEliminala migdiada, i ara amb aquesta calor, sempre ve de gust, a més, els seus somnis solen molar més que els de la nit... jejeje!
EliminaMiniconte per anar a dormir o ja estaves dormint i somiant? On acaba la realitat i comencen els somnis? Una fina línia.
ResponEliminaHi ha línies que separen un món de l'altre? És que hi ha dos mons? Tens raó, sovint es dilueixen en un de sol. Les línies són imaginàries.
EliminaJo, això de buidar-se de la realitat i omplir-se de somnis, també ho trobo fantàstic, però somniar desperta, és tot un plaer!
ResponEliminaEl llegiré abans d'anar a dormir...
Bona nit Rachel, que tinguis bells somnis.
Parles amb una experta en somiar desperta, però també va bé deixar-se anar, tancar els ulls i dormir a veure on et transporten els somnis aquella nit, i sobretot va bé deixar de pensar.
EliminaDe somnis? En tinc de tota mena!
També et desitjo bonics somnis, dormint i desperta!
Un petit concell, quan et despertis obre els ulls molt poc a poc així els somnis de la bombolla estaràn una estoneta més amb tu.
ResponEliminaDolços i llargs somnis.
Moni
Ja ho intento ja, i a vegades intento tornar-me a dormir per reenganxar aquell mment del somni que tant m'ha agradat però... moltes vegades desperto de cop, i caic, ais! de cop a la realitat...
EliminaPetons i bons somnis!
que maco Rachel!!! Avui dormiré serenament! ;)) Segur! Muuak!
ResponEliminaJa fa dies (últimament estic molt desconnectada del món blocaire) però, vas dormir serenament????
EliminaEspero que sí!!! :)
Petonàs!
Ais! Buidar-se té una avantatge, que queda tot l'espai per tornar-se a omplir després!!! De coses ben noves i boniques!
ResponEliminaPetonet Rachel!
I brindo per això que has dit. I tant!!! buidar i emplenar-se de coses boniques...
EliminaPetonets!!!
És un text amb precioses imatges Raquel, m'agrada molt, escolta... perquè no proves en el següent d'usar la segona persona del singular... és una sensació molt xula en escriure així ja veuràs... crec que et poden sortir moltes línies interessants :)
ResponEliminaPER CERT: primera recomanació "País íntim" de la Barbal... preciós i molt poètic, t'inspirarà (estoy en ello, no m'oblido ;)
molts petons!!!!!!!!!!!!
Jejeje! merci. M'alegra que t'hagi transmés boniques imatges.
EliminaSí, això de la segona pesona del singular dona força, t'apropa al text...ho he provat algunes vegades i m'agrada, sí.
Merci per les recomanacions!
Petonicus!!!!
Buidar-se i tornar-se a omplir, de coses ben boniques!. Com si fóssim tocats per una vareta màgica...Endavant!.
ResponEliminaPetonet, Rachel.
Aquesta és la idea, tot i que ja se sap, a vegades a la pràctica es desvirtua!
EliminaUna abraçada plena de llum!