M'esperava a renovar perquè estava esperant a què apareixès la senyora inspiració, moltes vegades, cara de veure. Encara no m'ha visitat, però m'arrisco a fer el ridícul (encara que no gaire, ja que crec que aquest blog no és gaire concorregut...) i així, de pas, agafo experiència en aquest món dels blogs...
Pensava sobre què podia parlar: els canvis, l'adaptació, la ciutat de Girona, els personatges que vaig coneixent... però no ho tinc gens clar. Sóc molt indecisa. He de pensar-ho tot, i m'és difícil, molt difícil, decidir. Decidir em fa por. Per decidir has de descartar, per descartar has d'escollir. Per escollir, decidir. Massa mals de caps... Com que no tinc ganes de decidir de quin tema parlo, decideixo deixar escrites aquestes estúpides paraules, que no diuen res interessant però que m'han entretingut durant una estoneta.
Apali, espero que els que em llegiu, sigueu més decidit que jo, i si ho sou, espero consells.
Pots escriure sobre Educació social, per exemple. És un bon tema.
ResponEliminaUn consell, tal com me ho demanes:
ResponEliminaPrimer, que cal sempre ésser decidida, perque si no , no es fa res. Cal, doncs, ésser dona de acció, de empenta. Primer escriu tota una plana, i millor que sigui llarga, amb el máxim de ideies que puguin parir el teu cervell. Després, deixa reposar (com el bon vi), i dit de altre manera: consulta al llit, que es aquí de on te aniran sortim les ideies que et faltavem de afegir, o de esborrar els comentaris que al final consideres que no val la pena. I ja has fet el primer pas de la feina. I una cosa més: no tinguis tantes pors: moltes vegades cal errar, equivocarse, fer sense voler malament les coses,....per a poder aprendre, i es cosa que forma part del procés de maduresa.
Així que esperem en el teu blog totes aquestes coses que tens molt a dir, perque algú que pensi que sí, tens tota la raó, no pugui dir que ara gràcies a tú, tingui molt a fer.