I ara què?

Treball acabat, presentat, exposat i aprovat. M'he tret un pes de sobre, la veritat. Em sento, per una banda, satisfeta, i la satisfacció és una agradable sensació. T'aporta tranquil·litat, sentir-te bé amb tu mateix/a i sobretot, t'apropa a aquell estat al qual tots aspirem a arribar anomenat "felicitat". Sí, dic estat perquè la felicitat és això, una varietat d'estats, moments transitoris. Felicitat fugissera, no dura per sempre, però de tan en quan, es deixa acariciar, com per exemple, moments després d'haver assolit un objectiu.


Treball acabat, presentat, exposat i aprovat. M'he tret un pes de sobre, la veritat. Però per altra banda, em sento estranya, melancòlica, buida. No ho sé, amb una sensació difícil d'explicar (a mi això ja em passa tot sovint). Sí, sóc així, rara? Potser massa pessimista? Realista? Ves a saber... Però ara, la pregunta que em fan és "i ara què?" I jo no sé què dir, doncs ara igual que sempre, nar fent, gaudint de la sensació de no tenir res pendent, gaudint dels moments sense haver de pensar que hauria d'estar fent feina. I ara què? Doncs ja veurem, no? Avui ha tocat mirar la pluja, i demà? Demà serà un altre dia.